La intel·ligència artificial amenaça la notícia

21.07.2013 | 00:00
La intel·ligència artificial amenaça la notícia
La intel·ligència artificial amenaça la notícia

"El més inquietant del robot és que no només pot presentar en temps real diferents versions d'una mateixa història sinó també escriure textos amb tons i estils diferents segons l'audiència a què es dirigeix"

S'imaginen el periodisme sense periodistes? La possibilitat, afortunadament, només existeix per ara en la ciència-ficció, però és, en bona mesura, el que ens proposen els anomenats sistemes algorítmics. Les informacions canalitzades i servides a partir de bases de dades avancen perquè algú a Internet està entestat a endevinar allò que estem buscant, allò que ens agrada i ens disgusta per oferir-nos notícies a la carta o teledirigides. No existeix res tan antiperiodístic, tampoc que atempti tant contra la llibertat d'informació; no obstant això, l'anomenada intel·ligència artificial del Gran Germà modern comença a proliferar com els fongs i suposa ja una amenaça que atempta contra l'esperit crític del lector.
Eli Pariser (1980), activista d'Internet i director executiu d'Upworthy, en el seu llibre The filter bubble: what the internet is hiding from you (Penguin), adverteix sobre les conseqüències que poden comportar les eines de personalització amb què compten gran part dels productes tecnològics que ofereix la Xarxa: Google o Facebook, entre ells. A partir d'aquestes eines neix "el filtre de la bombolla", al qual al·ludeix Pariser. Les incursions a Internet i els punts de vista que un aboca als serveis de notícies que, per exemple, Google ofereix, nodrint-se desaprensivament del treball informatiu d'altres, el famós cercador elabora unes dades sobre la personalitat de l'internauta que utilitzarà posteriorment per anar posant-li en safata les notícies o l'anàlisi que més li poden agradar, com si en comptes d'informació plural es tractés d'encertar-li a un el gust musical.
Aquesta ultrapersonalització permet arraconar l'internauta, quan la novetat o la capacitat de sorprendre són elements inseparables del bon periodisme. Suposi per un moment que acostuma a manifestar-se (fent clic) en una determinada direcció quan se li plantegen qüestions sobre aquest o un altre assumpte. Que és partidari, per exemple, de dir orangutans als congolesos, com els dirigents de la Llega Nord a Itàlia. El lector haurà demostrat llavors per a la intel·ligència artificial encarregada de compondre la seva personalitat un perfil racista que el portarà d'ara endavant a rebre únicament i exclusiva notícies relacionades amb el nacionalisme de Padània, en el seu pla més favorable, quan es tracti de l'actualitat política d'Itàlia. Òbviament, qualsevol capaç de considerar orangutans als congolesos tindria merescut un aïllament informatiu: no hi ha forma de recuperar per a la pluralitat a algú que es comporta d'aquesta manera com un energumen.
Però sortint d'aquest exemple maximalista, hi ha molts més cliquejos en els cercadors de notícies que poden condemnar el lector a la uniformitat informativa. De la mateixa manera que la publicitat, les notícies o els missatges polítics circularan de manera polaritzada: un futur aterridor, com bé alerta Eli Pariser en el seu llibre sobre el filtre bombolla d'Internet.
Un futur tan espectral i perillós des del punt de vista del periodisme i de la llibertat d'informació com el que ens planteja Narrative Science, utilitzat per Forbes i artífex d'un software que, basant-se en l'anàlisi de dades financeres, és capaç de transformar-les, mitjançant un algoritme, en articles periodístics que podrie assemblar-se als escrits per un periodista. El més inquietant del robot és que no només pot presentar en temps real diferents versions d'una mateixa història sinó també escriure textos amb tons i estils diferents segons l'audiència a què es dirigeixi. Si el present està resultant difícil per als mitjans de comunicació per la incertesa econòmica i tecnològica, no voldria saber un cap a on es dirigeix l'ofici d'explicar històries en el futur.
El cofundador de Narrative Science, Kris Hammond, professor d'Informàtica i Periodisme a la Universitat de Northwestern, es va mostrar orgullós del seu software i, una mica ufanós, va predir que una màquina dotada d'aquestes característiques podria obtenir el premi Pulitzer  en un termini de cinc anys. Narrative Science treballa per a les companyies de web màrqueting que es lucren amb les dades dels consumidors i, a la vegada, elaboren amb ells un perfil ultrapersonalitzat per subministrar-nos una informació al gust de cadascun. No obstant això, resultaria impossible esperar d'aquest programa una anàlisi conscienciosa de la situació política espanyola, per posar un exemple, o un d'aquests reportatges o històries arrencades de la vida que han caracteritzat els grans reporters al llarg de la història del periodisme. No crec, per tant, que Narrative Science, invent ciberliterari, guanyi el Pulitzer, però la seva presència inquietant ?exem?plifica un microperiodisme automatitzat i un perillós biaix d'autoconfirmació enfront de la notícia plural i la llibertat informativa.

Enllaços recomanats: Premis cinema