L 'actualitat de la Unió Europea ve marcada pels problemes i projectes del moment. Des de fa uns anys, la resposta a la formidable crisi econòmica generada des dels Estats Units amb aquell diluvi d'hipoteques que ens contaminaren i posaren al descobert la pròpia bombolla immobiliària i el mal costum d'endeutar-se sense límit. La prioritat és com superar la crisi i en això s'ha canalitzat el discurs polític i, naturalment, l'esforç de cada empresa petita, mitjana o gran. Tothom ha cercat la manera de trobar l'escletxa del mercat per al que produeix i molts ho han aconseguit localitzant els seus clients molt més lluny de l'habitual, però l'important és trobar-los, consolidar-se en aquestes altres realitats i estructurar-hi el seu treball. Europa passa un gran procés de reestructuració, però cal també adonar-se que més enllà dels ajustos pressupostaris de Governs, empreses i ciutadans hi ha algunes parets mestres d'aquest edifici de l'Europa Comunitària que han aguantat i s'han demostrat com el gran "secret" d'aquesta solidesa de la vida dels europeus.
Em refereixo al que ara habitualment anomenem estat del ?be?nestar", que, iniciat i desplegat a la segona meitat del segle XX a Europa -nosaltres, amb el restabliment de la democràcia, a partir del 1975-, ha suposat la superació de mals endèmics com eren determinats problemes socials que dividien la societat, provocaven enfrontaments, crisis i el perill de fenòmens polítics extrems de signe totalitari. No sé si tenim prou interioritzat que el "secret" de la Unió Europea que dóna solidesa a la nostra estructura col·lectiva rau en la garantia que donen els Governs de forma real en assegurar que la producció de la riquesa es distribueix posteriorment -via impostos- al repartiment de determinats béns al conjunt de la població. L'estat del benestar no és solament una etiqueta, és, sobretot, la marca que caracteritza que tothom tingui escola, metge, transport, habitatge i accés a la cultura. Aquesta ha estat la fórmula de l'èxit de la Unió Europea i milions de ciutadans de diverses generacions n'han tingut els avantatges i així convé que segueixi essent. Convé que en siguem conscients i que amb el nostre vot i la nostra opinió reforcem aquells qui en defensen la continuïtat i l'actualització, i rebutgem aquells qui amb arguments més o menys sofisticats el consideren potser prescindible. A l'Europa d'aquestes primeres dècades del segle XXI, l'estat del benestar és tan fonamental com ho era fa anys, quan començà aquesta política que construïren socialistes democràtics i social cristians. Hi ha dificultats per seguir-la, és evident, però és una prioritat avui com ho fou moltes dècades enrere, perquè és el que crea la justícia social que és la base sobre la qual tot és possible d'edificar.
