Ja tenim l'estiu al damunt. Un any més. Però ?en?guany, l'època de vacances ha començat amb algunes novetats en relació amb estius precedents. Per exemple, les temperatures. Conec força gent que els darrers dies de juny encara dormia amb una flassada. I als vespres, jaqueta o jersei prim per resistir el rellent. Més propi del començament de la tardor que de l'estiu. Només les flors acompanyaven l'estació.
Pel que fa a les vacances, l'economia mana i mena més que mai. Són quantitat els qui han hagut de deixar-les per una altra ocasió o, mal menor, modificar-les substancialment. I això s'ha notat en molts aspectes, com bé saben, per exemple, les agències que venen viatges a l'estranger. També s'ha palesat la minva en l'estiuejant nacional. Per exemple, a l'Empordà, centenària zona estival per excel·lència, ja sigui a la costa o a l'interior. Aquest any, només cal parlar amb vilatans, costaners o de la plana, per sentir les queixes dels que ara "feien l'agost". La reducció ha estat ostensible en comparació amb la mateixa època d'anys passats. I no parlem de la circumspecció de moltes cares, antany rialleres, esperançades, i ara reprimides a la força. Amb somriures conformistes. Ja se sap: mal de molts, conhort de pocs. Pel que fa al turisme estranger, el panorama tampoc és massa engrescador.
Hi ha, però, un aspecte que, fins ara, sembla que no ha canviat: la inconsciència suïcida-homicida de tants conductors. En dos dies, a primers de juliol, vaig ser testimoni de dues "atzagaiades", i en una, quasi protagonista-víctima. Parlo dels avançaments prohibits que posen en perill la vida dels qui vénen de cara pel seu carril. Encara tinc la pell de gallina.
