Cartes

Eva Ramos Moya. Girona.

Ja fa quinze anys que visc al passeig de la Devesa, i en tot aquest temps el parc de la Devesa i el seu entorn s'han degradat totalment. I després d'enviar cartes als diaris, entrevistes amb regidors d'un i altre partit, presentar escrits a l'Ajuntament, entrevistes amb els Caps de la Policia Municipal, etc., et.c, l'única conclusió que he tret és que a l'Ajuntament, mani qui mani, la Devesa i el seu entorn no els interessen gens. Durant aquest mes de Juliol he donat avís a la Policia de vehicles circulant per dins el Parc, i encara espero que vinguin; i si hi ha nens de casals que van a la piscina o gent passejant a la Policia li importa un rave que els vehicles circulin lliurement. A més un dia es van atrevir a dir-me que si l'Ajuntament deixa les tanques obertes els vehicles hi circulen... Si us plau! Algú pot fer bé la seva feina, deixar la política a banda i pensar en les persones?

Dia internacional dels avis

M. Elisa Ros Tardà. Girona.

El proper dia 26 de juliol és el dia internacional dels Avis. M'he sentit motivada. Sóc àvia de quatre fills que m'han regalat cinc néts.

Segons el diccionari: avi, àvia, significa pare o mare dels pares o persona de gran edat. Els requisits ja hi són, quan va arribar el primer nét, jo tenia 48 anys, no m'imaginava tot aquell món nou ple de vivències i experiències. No, no és com ser pares de nou, l'avi i l'àvia gaudeixen del plaer immens de donar tot allò que has donat primer en els fillsÉ però no, no un no corre en tot i per tot en quant a educació, responsabilitat.

Un pot transmetre tot allò que ha viscut i t'ha conformat com a persona.

L'avi i l'àvia són els que amb bona volunat i estimació acompanyen i van a buscar els petits a l'escola. Gaudeixen amb ells dels seus jocs: tardes de cinema amb galetes de "crispetes" ensucrades i coixins per terra, nits de misteri, contes, dies esgotadors i meravellosos, excursions al Museu de la Ciència tot investigant i aprenent tots junts. Ells a voltes han fet que els anys no siguin un bagatge dur de portar. Vull tenir un record per a tots i totes, tinguin o no néts. Estem tots en el mateix camí i la clau està en saber estimar i donar, en una paraula servir.

Bus L-11: suport a la CUP i IC

Joan Barbarà i Puig. Girona.

Fa poc, la Sra. Soriano es mostrava perplexa a DdeG pel fet que la CUP i IC haguessin presentat (i per cert guanyat) una moció en el ple de l'Ajuntament de Girona en favor del pas del bus de la L-11 pel Barri Vell, una opció amb què, segons ella, no estan d'acords els treballadors de TMG. A mi no em sorprèn gens que la CUP i IC estiguin al costat de l'AV i la gent del Barri Vell i que defensin, en contra de l'opinió de la dreta (CiU), el pas de la L-11 per aquest sector de la ciutat, que permetia connectar als nostres jubilats amb els CAP. El que sí que trobo francament més sospitosa es la coincidència total d'arguments que hi ha, segons vostè, entre la classe obrera i la direcció de TMG. Permeti'm que li digui, sra. Dolors, que em costa de creure que uns professionals del volant tinguin por de conduir per uns carrers del Barri Vell que estan oberts al trànsit i no vegin cap perill (com tampoc el veu TMG) per passar, per exemple, pel carrer Santa Clara, una zona pràcticament restringida als vehicles de motor on, sobretot ara en període de rebaixes, els vianants transiten despreocupadament pel mig de la calçada. Sra. Soriano, com és que hi ha tant de risc al Barri Vell i tanta seguretat al carrer Santa Clara? En qualsevol cas, Sra. Soriano, no pateixi, em consta que a l'àrea de mobilitat de l'Ajuntament de Girona hi ha, com ha de ser, una autèntica obsessió per la seguretat vial i no dubti ni un instant que si des de l'ajuntament tinguessin el més mínim indici que en els carrers oberts al trànsit del Barri Vell hi hagués algun perill per les persones, no hi deixarien passar els camions dels repartidors i molt menys el tren turístic, que és articulat, força més llarg que el bus de la L-11 i es permet augmentar la freqüència de pas pel barri els 10 dies de Girona Temps de Flors.