Un axioma tan senzill com que la democràcia només és bona si guanyen els que interessa, els moros no l'acaben d'entendre. No saben ficar la papereta. El 1991, a Algèria, els islamistes del FIS van escombrar en la primera volta electoral. Occident va haver d'intervenir suspenent els comicis, però la culpa va ser d'aquells ignorants algerians, que pensaven que les eleccions s'han inventat perquè governi qui vulgui el poble. El procés s'ha repetit a Egipte: els ciutadans enderroquen el dictador gràcies al suport d'Occident, i tot seguit convoquen unes eleccions que guanyen els Germans Musulmans. On s'és vist. La solució: un cop d'estat amb la permissivitat d'Occident. És que s'ho busquen, home, s'ho busquen. No és estrany que els països avançats no intervinguin a Síria: els rebels serien capaços d'enderrocar el dictador i tot seguit votar sense tenir en compte els interessos occidentals.

Algú podria argüir que Occident tampoc aprèn gaire de la història, perquè els fets d'Algèria van provocar una guerra -terrorisme, segons els diaris del món lliure- que va causar uns 100.000 morts. Fals. Occident sí que aprèn, per això ho vol repetir. Van morir moltíssims algerians, incloent-hi dones i nens, però Algèria va continuar essent amiga d'Occident i, sobretot, el seu gas va continuar fluint lliurement cap a Europa. Un balanç clarament positiu per als governs i per a les empreses europees, si és que queda algun cas en què no siguin la mateixa cosa. Per tant, si han de morir milers d'egipcis -les matances ja han començat- per invalidar unes eleccions que van permetre el triomf dels candidats més votats, sí, però incòmodes a ulls de la gent de pell clara que s'ho mira des de 4.000 quilòmetres de distància, benvinguda sigui la sang.

Només faltaria que a l'Àfrica comencés a passar el mateix que a Sud-amèrica, on ja ningú vota pensant en el benestar del primer món. Un altre Kissinger, faria falta.