Pari una mica

23.07.2013 | 10:24
Juan José Millás
«El poder gira la cara cap al mal com el gira-sol cap a la llum»

 

Gürtel, Bárcenas i PP formen una trena en la qual ja no hi ha manera de distingir els seus ramals. Encara que en segueixis la pista d'un des del principi, arriba un punt en el qual has passat sense adonar-te a l'altre o els altres. D'aquí les peces separades que la justícia va elaborant amb paciència infinita. Si no comença un a discriminar, es converteix tot en una nebulosa en la qual Trillo apareix amb la cara de Cascos i Cascos amb la de Correa i Correa amb la de CospedalÉ Sembla mentida que hi pogués haver, entre els encarregats que la llei es complís, tant desordre indubtable, tanta (presumpta) corrupció, tanta delinqüència latent. No dóna un crèdit a aquestes quantitats industrials, amb perdó de la indústria, de diner negre.

No s'ho empassava un llavors, quan Filesa, el Gal i tot allò, i no s'ho empassa ara. El poder gira la cara cap al mal com el gira-sol cap a la llum. Un tropisme. Hi ha tropismes greus i tropismes lleus i tropismes prescrits i tropismes que de sobte s'arxiven perquè sí. Hi ha tropismes i contratropismes. Com és possible que Hisenda, que en les nostres declaracions comptabilitza fins als cèntims, li tornés diners a Bárcenas en els mateixos exercicis en els quals es feia multimilionari? Vet aquí un contratropisme, un apartar la vista de la llum. Com podem sentir, sense obrir-nos les venes, que a Trillo, per posar un altre exemple, se li donés un sobresou quan va ascendir a ministre per "compensar" les pèrdues econòmiques que aquest nomenament li suposaven. Les "compensacions", que estaven a l'ordre del dia, eren contratropismes també perquè es lliuraven en sobres marrons, per sota de la taula, i en bitllets de 500 euros, els bitllets de la màfia, del tràfic de drogues, de la prostitució.

I estem, diuen, en el primer capítol, gairebé en el primer full de la novel·la, una novel·la amb tantes notes de lletra menuda a peu de pàgina que li ploren a un els ulls. Li ploren per l'esforç a què l'obliga la lletra menuda, però per la pena que tot això no tingui remei. Estem pensant també en l'assumpte d'Andalusia, esclar, on el conseller d'Hisenda perdia diners a cabassos, com un motor que perd oli, sense que se sentís cap soroll. Pari una mica, agafi's un temps mort, un descans. A veure.

Enllaços recomanats: Premis cinema