Estàs nerviós, perquè hi has somiat tota la vida: llevar-te per anar a rodar una pel·lícula. Al somni acabaves guanyant un Oscar, però la realitat és més crua. Com que tens un amic cineasta, Isaki Lacuesta, que té dos dits de front, ets un figurant. Però fa il·lusió. Arribes amb el teu fill de cinc anys, que apunta maneres ("papa, quan vagis a fer la teva escena et diré adéu fins que surtis de pla, val?", et deixa anar), i amb un bon amic, en Pep, que també és allà per triomfar a la pel·lícula. Et fan clapes al cabell i et vesteixen de blanc perquè semblis el pacient d'un manicomi. T'asseus a esperar, mentre de fons sents altres figurants que, ja ficats en el paper, criden com posseïts. Apareix una noia de producció. "Sou els Peps?", pregunta. Assentim amb el cap, resignant-nos a fer de duet, rotllo Dupont i Dupond: tots dos de blanc, tots dos pelats (l'altre Pep, pelat de sèrie) i tots dos amb pinta de psicòpates. Al cap d'una estona, la mateixa noia torna. "Vine, que et posaran una camisa de força". Com si fos el més normal del món. És quan portes la camisa posada que et vénen totes les picors del món, i li demanes a en Pep que et rasqui el nas. Encara riu. Finalment, el moment de glòria: entres a plató, en una cel·la, i apareix en Lacuesta per donar-te instruccions. Tenir amics cineastes és el perfecte equilibri entre la confiança i la humiliació. "Tu posa't a la reixa i mira amunt i avall", diu a l'altre Pep, "i tu rebota d'un costat a l'altre de la cel·la". "Rebota"? Sí, rebota. Un Pep mira amunt i avall amorrat a la reixa metre l'altre rebota, sí, rebota d'un costat a l'altre. S'hi fica tant que acaba fent-se sang al nas. "Talleu!", se sent. Fi de l'escena i cap a casa. No és el paper de les nostres vides (o potser sí), però és aquest poder de convocatòria, aquesta llibertat creativa que promet fer de Murieron por encima de sus posibilidades una pel·lícula tan atípica com imprescindible. Cinema combatiu quan més se'l necessita. Estigueu atents a les vostres pantalles.
