Coses que fan voltes. Hi ha oberta una causa judicial per la sospita que alts càrrecs socialistes van pressionar l'alcaldessa de Montcada i Reixac perquè contractés una coreligionària amb un sou anual de més de 50.000 euros. En el sumari consta la transcripció de converses telefòniques en què els dirigents del PSC Manuel Bustos i Dani Fernández parlen sobre el tema, i en una d'elles Bustos diu a Fernández, sobre l'alcaldessa: "no te'n refiïs perquè aquesta nena és tonta del cul", i també: "si no la collem una mica, es deixarà influenciar per la mala gent". La volta de la cosa és que ara l'alcaldessa exigeix al PSC que depuri responsabilitats davant aquestes "difamacions". L'acusada esdevé acusadora i es regira contra els companys que li van complicar la vida i que a més a més la tenien en tan baixa consideració. Aquest partit té un problema. Més ben dit: aquest partit té un gran sac de problemes, i l'enrabiada de l'alcaldessa de Montcada no és pas el més greu. Però això ja ho sabíem, l'interessant d'aquesta història és que dóna peu a una altra mena de reflexió: benvolguts lectors, vigilin el llenguatge que utilitzen quan parlen per telèfon, perquè en qualsevol moment pot ser enregistrat, transcrit, incorporat a una causa judicial i divulgat públicament.

Malgrat la gran quantitat de sumaris que es declaren secrets, és inquietant la facilitat amb què els enregistraments surten a la llum pública, i el llenguatge col·loquial que fem servir amb la gent de confiança fa un efecte terrible quan apareix en negre sobre blanc, sense les inflexions de la veu i de vegades fora de context. Tal com va dir Duran Lleida quan es van divulgar els seus aspres comentaris sobre CDC en una reunió de militants a Girona, les persones no parlem de la mateixa manera entre amics i a porta tancada que davant els micròfons. Però avui qualsevol conversa privada és susceptible de ser pública. La pot enregistrar la policia (amb mandat), un veí de taula, una agència de detectius, els serveis secrets americans o un operador de telecomunicacions que seu a la taula dels que manen de veritat. I qualsevol conversa enregistrada pot ser divulgada: per l'enregistrador, perquè s'incorpora a un sumari ple de forats, o perquè l'Anonymous o l'Assange de torn fa un buidatge general d'arxius informatitzats.

Conclusió: a partir d'ara, quan telefoni a la seva parella, no torni a dir allò de "l'imbècil del teu cosí", perquè tot se sap.