Quan es va fundar la UdG, el 1991, difícil era sospitar que l'esperit obert i popular d'aquella iniciàtica universitat decantaria cap a la institució gelosa de si mateixa, luxosa i exclusiva d'avui. Ara la rectora Anna Maria Geli es felicita a través del Butlletí Informatiu de la UdG de l'esforç per connectar amb la societat gironina que promou la universitat programant activitats com, cita, la Primavera Cultural. Però un no pot evitar de veure un regal interessat en aquest tast ocasional de teatre, cant coral i castellers que -sense restar-li mèrit artístic-, recorda els "coros y danzas" amb què el franquisme obsequiava la tropa, amb autorització per ballar una sardana dominical, i atribuir-se així el mèrit del foment de la cultura catalana. Si la UdG vol de debò compartir, que obri les biblioteques, que cedeixi a preu de cost els seus luxosos palaus, ara convertits en passarel·les per a catedràtics, i potser així aconsegueixi evitar que algun dia li passi com a les esglésies un no tan llunyà 1936. La UdG és a les portes d'un canvi de rector. Serà interessant veure qui estarà disposat a conjugar excel·lència i proïsme en els temps líquids.
