És ben bé que en això de ser gras o prim també hi ha classes socials. Fa molts anys que les autoritats sanitàries lluiten contra l'obesitat en la majoria de països on es poden permetre hàbits de menjar poc saludables, fent contínues campanyes d'informació i de conscienciació dels riscos que comporta tenir sobrepès. Ara, però, hi ha qui es pot permetre el luxe d'incentivar i d'estimular la pèrdua de pes per reduir la seva despesa sanitària, regalant or, per ser exactes, un gram d'or per cada quilo que es perdi a aquells ciutadans que facin el terrible esforç de seguir una mica de dieta. Aquesta solució tan extravagant i desmesurada l'han aplicat les autoritats de Dubai, massa acostumades als excessos a l'hora de determinar la despesa pública.

La campanya, que va començar el passat 19 de juliol, no finalitza fins al 16 d'agost, i per tant no els puc avançar el resultat, tot i que es pot intuir que com que l'incentiu deu anar dirigit a un determinat segment de població, dubto que tingui gaire èxit, perquè precisament aquest segment deu ser el que menys necessita l'or per sobreviure. Al marge de la barrabassada que implica aquesta decisió, aquí no ens podem escandalitzar tenint en compte com s'ha gestionat la sanitat pública els darrers anys; mentre a Dubai regalen or, a casa nostra s'han regalat adjudicacions fraudulentes a tort i a dret i s'han malmenat milers de milions dels fons públics, fins al punt de deixar la sanitat tan escurada que ja ni tan sols es pot permetre campanyes de conscienciació.

És el problema de ser ric o de considerar-se ric, que hi ha un moment que es perd la noció de la mesura; a Dubai ho fan regalant or i aquí es fa robant els diners públics. Al cap i a la fi, es tracta de recursos que no són de qui els gestiona i ni aquí ni allà els demanen explicacions.