D'una cosa a una altra

om que gimnos vol dir despullat, de dret a llei, la gimnàstica s'hauria de practicar en pilotes; i el gimnàs hauria de ser el temple dels nudistes. Un dolicopeda és un individu que literalment té els dits llargs (alerta que, figuradament, un "dits llargs" és un lladregot). Un "isòsceles" és un triangle amb dos costat iguals com dues cames, que és el que vol dir skelos; "cama" sumat a "iso": cames iguals. Per cert: s'han adonat que la "cama" i el jamón són tan parents com ho són la pierna i el pernil? De la cama de porc en surt el pernil, de la mateixa paradoxal manera que de la pierna del cerdo en surt el jamón.

Com que kloros vol dir verd, la impossibilitat de veure (òpsia) coses verdes és l'acloròpsia; la clorofil·la és senzillament una fulla (fil·la) verda. Si els qui tenen acloròpsia pateixen una acromatòpsia que els impedeix veure el verd, els qui pateixen acianòpsia no poden distingir el blau i el groc; i els qui aneritròpsia, el vermell. Recordem: un eritròcit és una cèl·lula sanguínia dels animals de sang vermella; el cian és el blau verd, un color subtractiu complementari del vermell (els cianòtics tenen la pell blava). Per cert: cromos vol dir color i per tant un "cromo" és "un color" per posar a l'àlbum, que vol dir "quadern blanc". "Àlbum", "alba", "albúmina" (literalment, clara d'ou), etc., tenen en comú la blancor.

Si el "cec" és qui ha perdut totalment la vista, l'"obcecat" té al davant (ob) una cosa que el cega. El "muricec" (mus-muris vol dir rata) és un ratpenat, una rata cega. "Clarificar" es veu clarament que vol dir "ficar/fer clar"; igual que "magnífic" és "fer gran". La "rubèola" i els "robins" tenen en comú el roig. La "mol·lície" és l'afició a la vida regalada, un "mol·lusc" és un invertebrat de cos tou i un "bemoll", una nota b suau, tova, i totes tres paraules tenen en comú la suavitat, la tovor del mollis llatí. Si "rude" vol dir bast i tosc, "erudit" (literalment "ex + rudis") és l'individu apartat de les coses rudes, l'instruït.

El "llapis" que tan bé serveix per escriure, la "làpida" que tan bé tanca els nínxols dels difunts i la "lapidació" que tan bé explica la barbàrie d'alguns pobles tenen en comú la humil "pedra". És sabut que "mental" es refereix a la ment, però no ho és tant que "comentar" només es pot fer amb la ment i que el "dement" justament n'està privat. El període "nocturn" abasta la nit i el "noctàmbul" és la persona qui la transita.

L'"equinocci" marca la igualtat entre els dies i les nits i la "pernoctació", la nit que una persona passa en un allotjament. L'opus llatí és el treball català (Opus Dei vol dir "obra de Déu"); "operar" és treballar; "cooperar" és fer-ho conjuntament; i "maniobrar", obrar amb les mans. Una "partícula" és una part petita; una "parcel·la", un tros petit de terra; "partir" és dividir i "participar", prendre part; el "participi", de vegades és verb, de vegades, adjectiu. "Compartir" és partir-se amb un altre.

De pes, pedis, en llatí "peu", en deriven multitud d'aplicacions: el "bípede" que té dos peus; el "quadrúpede", que en té quatre; la "peülla" del cavall, "la peanya" de l'altar, "el pedal" de la bicicleta, el "pecíol" de les fulles, les curses "pedestres", els animals "palmípedes" (de peus amples i plans com el palmell de la mà, tipus ànec, vaja). El "semen" i el "seminari" estan íntimament relacionats amb la idea de la llavor. Si "sortejar" és alhora sotmetre a la sort i esquivar un risc, un "sortilegi" és una mena d'endevinació mitjançant supersticions (literalment, "allò que està per sobre"). El "consort" és qui té la mateixa sort (que la dona o el marit). Un "àugur" (avis + garrio) és un sacerdot que interpreta la voluntat divina en el cant i el vol de les aus. Un "vaticini" és pronunciat per un vate (poeta, endeví), el "pronòstic" (com el "diagnòstic") pertanyen a la ciència que s'avança (pro) o coneix a través dels signes (dia); una "profecia" és la predicció d'un profeta per inspiració divina.

La "clau", la "clavícula" (claueta, os transversal de la part superior del pit articulat amb l'estèrnum i l'omòplat) i el "conclave" (de cardenals) tenen de punt de partida comú la peça de metall que s'usa per obrir i tancar portes. És conegut que la "xenofòbia" és l'actitud hostil cap als estrangers; no ho és tant, en canvi, que la "filoxènia" és justament el contrari. Com predica la filantropia. Si parlem, en canvi, de fagos i derivats, trobem devoradors: l'"antropòfag" té el costum de menjar carn humana; el "fil·lòfag" no s'alimenta de paraules sinó de fulles; el "galactòfag", de llet; l'"ictiòfag", de peix; el "sicòfag" de figues; l'"onicòfag" es menja les ungles i el "sarcòfag", que no és individu sinó arca per a difunts, es cruspeix tota la carn.

Ara que la perfecta silueta entre la boira d'un llop passejant pel Ripollès ha encès al mateix temps entusiasmes i temors, val la pena recordar que la "licantropia" afecta l'home que es creu transformat en llop i que el "liceu", que nosaltres entenem com a escola d'ensenyament secundari, té els seus orígens en el temple d'Apolo Lykeios ("Apolo vencedor de llops") situat al costat del gimnàs on Aristòtil ensenyava filosofia. Atenent la fama dels seus precursors i mestres, Sòcrates (condemnat a mort per corruptor de menors) i Plató (gran aficionat als gimnasos), potser ensenyava metafísica en pilota picada.