Que el PP i el PSOE -que li segueix la gara-gara- i de retruc el PSC -que fa la gara-gara al PSOE- tenen una posició hostil a la llengua catalana -que de fet, volen que no tingui drets i, fins i tot, que acabi de desaparèixer, que és el determini secular d'Espanya?-, és una pura evidència. Des de la Chacón i d'altres lloant la sentència del Tribunal Constitucional que oficialitzava la persecució del català, fins al silenci del PSOE-PSC davant els últims atacs -Lapao, català de València iber-, fins a mocions del PSC contra el català (Sabadell, etc.), podem veure que no queda res de l'antic PSC. Els que estimem la llengua catalana, aquest és un dels motius bàsics pels quals volem la independència, no podrem oblidar mai aquests crims del PP-PSOE contra la llengua catalana, un atac a un dels patrimonis de la Humanitat.

L'últim episodi d'aquest atac és la declaració federalista -assumida pel PSC, fins al ridícul que Navarro va manifestar que era tan important com l'arribada de l'home a la lluna- de Granada. La Plataforma per la Llengua considera que el document aprovat pel PSOE a Granada, en efecte, en matèria lingüística, és encara hereu del franquisme. Segons la Plataforma, la proposta de model federal per a Espanya aprovat recentment pel PSOE perpetua els privilegis heretats del franquisme dels que volen fer servir exclusivament l'espanyol, així com el deure únic de conèixer l'espanyol per a tota la població o l'exclusivitat com a única llengua oficial de l'estat. I, encara més greu, ni tan sols reconeix l'existència de la llengua catalana (ni de la nació catalana com a subjecte de sobirania), ja que en declarar-se "constitucionalistes" o el seu sinònim d'unionistes, avalen el fet que la Constitució, de fet, considera el català -que ni anomena- com un dialecte de l'espanyol ("las otras lenguas españolas").

L'infame document de Granada no hi inclou, doncs, cap referència a l'abolició d'aquest règim de discriminació contra la llengua catalana, d'altra banda inèdit en el context europeu i fins mundial per estats que tenen diverses llengües.

Estats multilingües amb llengües diverses com Canadà, Finlàndia, Luxemburg, Suïssa o Bèlgica... han fet oficials totes les llengües al mateix nivell que la llengua abans dominant. Espanya és una excepció dins la Unió Europea, ja que consagra encara privilegis de tipus racista (per què els castellans han de ser superiors que els catalans?) ja abolits a la resta d'Europa.

El text acordat pel PSOE ni tan sols esmenta aquesta situació de discriminació entre ciutadans en l'apartat de problemes del model actual (pàgina 4). Per bé que en el punt 20 de la pàgina 8 es fa referència a garantir el respecte a la diversitat, a l'apartat 25 (pàgina 10) encara reforça conceptes tan allunyats de la democràcia com que només hi ha llengües pròpies en algunes comunitats. Així, entén que el català és llengua pròpia de Catalunya però el castellà no ho és de Castella; en una actitud ja de principi de superioritat d'unes llengües, d'uns ciutadans, respecte dels altres, en tant que hi ha una llengua que va més enllà de ser pròpia d'uns territoris, l'espanyol, mentre la resta passen a una segona categoria de subordinació.