Cartes

27.07.2013 | 07:45

Agraïment a
"La miraculosa"
Martina Serra Saubí. brunyola.
Hola, sóc la Martina Serra, tinc quatre anys i sóc molt simpàtica i riallera.
Fa tres anys els meus pares em van apuntar a l'Escola Bressol La Miraculosa, de Santa Coloma de Farners. Ràpidament em vaig adaptar als nous companys de classe i a les professores de l'escola. Han passat aquests primers anys de la meva vida molt ràpid.
Sóc una personeta especial i no ho dic perquè sigui millor que els altres, sinó perquè tinc algunes dificultats a l'hora d'aprendre el dia a dia.
Ahir divendres vaig acabar la meva etapa em aquesta escola. Els pares em diuen que començaré en una escola on m'ensenyaran moltes coses noves.
Jo estic contenta perquè sé que m'ho passaré molt bé, però també em fa pena saber que arribaré a l'escola i no veuré la meva senyoreta, l'Esther, als meus amics de classe, la senyoreta Vero, que és la directora, les germanes Agustina i Rosario, ni la resta de senyoretes que tant m'han ajudat.
Totes elles han ajudat a fer de mi la personeta que sóc ara. Són carinyoses, simpàtiques i m'estimen molt.
Tot i la feina que porto sempre ens han fet costat a mi, els meus pares i la meva germana.
Per això els volem donar les gràcies, per tot aquest temps que m'han dedicat amb tant d'esforç i afecte.
Us trobaré molt a faltar. Cuideu-vos molt. Us envio un petó d'aquells tan dolços.

Corrupció, corrupció
i més corrupció
francesc buixeda cabré. santa pau.
Aquests darrers dies estan brollant moltes actuacions judicials contra la corrupció política, per exemple els casos Palau, Gürtel, ERO d'Andalusia, Método 3, Blesa, Bárcenas, i els que aniran sortint per desgàcia quan els jutjats vagin progressant en les seves actuacions. Això vol dir que la corrupció s'ha arrelat a la nostra societat. No deixant de banda les altres corrupcions que també es produeixen al sector privat o semiprivat.
El més indignant és veure tant els imputats com els partits sota sospita, com es treuen les puces de sobre (que és mentida, que encara no hi ha sentència, s'anul·len resolucions judicials, s'aparten jutges, es pacten acords extrajudicials, etc.), en fi tot tipus de tripijocs per fer-nos creure que ells no hi tenen res a veure, però això sí, els calés han volat i nosaltres a seguir pagant i callant.
No hi ha més remei, cal canviar radicalment la llei de partits, de sindicats, i les patronals, així com el seu finançament, la llei electoral i llistes obertes, és a dir, s'ha de començar de zero i regenerar els actuals membres directius, del contrari no aconseguireu altra cosa que treure'ns de polleguera i provocar l'aixecament de la societat civil. No ho esteu veien el que passa en altres països? Voleu arribar-hi? Creieu que tal com anem ens en sortirem?
Classe política, si us plau, podeu fer-nos el favor de capgirar la situació, deixant-nos de lleis de transparència i d'altres, que no faran altra cosa que perllongar la malaltia i anar per feina d'una vegada per totes? Retallada de la despesa pública innecessària de manera immediata, no més retallades a sanitat, ensenyament, dependència i altres serveis públics bàsics i necessaris. Ja n'hi ha prou d'aquest color, ha de tornar l'honradesa, la responsabilitat i la confiança.

Dimissió de Rajoy
maria salip calvó. girona.
Tant de bo dimitís aquest senyor que no ha complert res del que habia promès, tot i gaudir de majoria absoluta. Només ha retallat a tort i dret als pobres treballadors, en lloc de fer-ho primer per dalt. Ells segueixen amb els mateixos privilegis, sous, "sobresous", càrrecs de confiança, que han augmentat. Aquí a Catalunya més del 2,6%, mentre la Generalitat s'ha carregat 4.899 treballadors públics. El més preocupant és que no hi ha alternativa vàlida, no s'entreveu cap persona o persones honrades i vàlides que de veritat vulguin treballar en i per al poble. Sobren tots el càrrecs de confiança, el Senat, el Consell d'Estat, molts parlamentaris, etc., etc. Però és clar, això tan innecesari i que resoldria l'haver de fer més retallades a la classe mitjana treballadora, això es intocable. Qui ens lliurarà d'aquesta casta politica corrupta?

Guerra a les mosques
Francesc A. Picas. La Jonquera.
Arribat l'estiu, ens cau a cada casa la plaga de les mosques. No em refereixo a les cases de pagès, on el bestiar i el conreu atreuen aquesta plaga. Parlo de cases de ciutat, netes, endreçades i confortables. Sempre hi ha una o dues mosques que t'estan tocant el botet a l'hora de la migdiada, assegut a una butaca. Pessigolles a la cara, al nas, als braços. I no parlem de l'hora de l'àpat. No hi ha res més fastigós que una mosca. Amb el perill que no caigui al plat. Matar mosques és la consigna de l'estiu, tot i que el verb "matar" és antisocial. Com que les perseguim amb una paleta, potser hauríem de dir paletejar mosques.
Atès que les mosques són portadores de microbis, no és estrany que a la nostra infància cantéssim un himne contra les mosques amb música de La Marsellesa: "Companys estiguin tots alerta -guerra a les mosques s'ha cridat-. Amb aquest crit tot el món es desperta, per perseguir aquest insecte malvat. Cada mosca que veiem -perseguim-la i matem- perquè elles són els ?enemics de la humanitat"

Enllaços recomanats: Premis cinema