ADavid Rosell, un nebot que llegeix. Un llibre moll no és pas un paper mullat. Ni que sigui escrit a Llafranc i llegit amb fruició a Tossa. Al trencall de l'aigua. Llibre/record. D'un escriptor que que ja no hi és; decorat amb esquitxos de mar, acolorit pel groc del sol i entacat d'arena granelluda. Estirat damunt la tovallola devoro -literalment- la novel·la Beques magres de Tom Sharpe. El conegut "enfant terrible" ha mort a Llafranc. En aquesta època publica el gruix de la seva obra literària i de denúncia; narrativa de ficció anglesa amb continuats "excursos" a la realitat universal. A l'estil dels "reality show" televisius que no deixen res per verd. Sàtira punyent amanida amb dosis d'erotisme pujat que la bonhomia fa amable. Pornografia literària o teràpia pujada de to?

Alguns neixen escriptors. D'altres se'n fan. Tom Sharpe fou dels primers. Nasqué l'any 1928 a l'època ?d'entre?guerres; la mare, malalta terminal; el pare, un rector anglicà que abraçà el credo nazi. Empassacamins impenitent, Tom Sharpe s'enrolà ben jove a la marina. L'any 1960 es trobà sense saber com darrere les reixes d'una presó sud-africana. A la ciutat de Pietermaritzburg. Càrrecs? "Polític subversiu" i "comunista perillós." Qui podia entrendre aleshores la lluita contra l'apartheid? Després d'aquesta etapa tumultuosa, posà el cap damunt les espatlles i va aparèixer l'escriptor (la saga dels Wilt). Entre 1971 i 1984, va publicar onze novel·les. I el professor. Nou anys de sojorn a Cambridge.

L'any 1995 ja en té prou. A la recerca d'un clima càlid, s'enamora de la Costa Brava i esdevé un veí més del poble de Llafranc. Hi resideix divuit anys. Fins a la seva mort el proppassat sis de juny. Ja més enllà del bé i del mal pot escriure Beques magres, el seu capolavoro. La saga de porterhouse. Una brillant desmitificació de Cambridge. Corrosiva -diuen els uns- pel seu llenguatge obscè. Alliçonadora -responen els altres- per la crítica ferotge a una hipocresia institucionalitzada. Amagada, pero latent.