Pedregades com les que s'han produït aquest mes de juliol no són habituals i n'hi ha un cop cada vint anys, afirmava dijous a Diari de Girona el meteoròleg gironí Gerard Taulé. Aquesta mena de tempestes són més típiques de finals d'agost que d'aquest temps, i possiblement per això els seus efectes han provocat més consternació. A més, les pèrdues que se'n deriven s'afegeixen als efectes de la crisi que també estan notant, com tots els sectors, els agricultors de les comarques gironines.

Molts pagesos de la zona del Baix Ter han perdut el 100% de la collita de fruita dolça -la poma s'ha vist especialment afectada- a causa sobretot de la pedregada de divendres de la setmana passada, que va ser de llarga durada, intensa, i amb pedres de fins a tres centímetres. Es calcula que unes 500 hectàrees d'aquesta mena de conreu van patir danys per culpa de la tempesta, i que les 350 hectàrees que no disposaven de xarxa antipedra han perdut del tot la collita. Les pedregades han afectat també altres productes de la zona, com ara el blat de moro, l'horta, els arrossars i el farratge, en els quals tot i que les destrosses no han estat tan importants, les pèrdues seran igualment prou significatives. I no només al Baix Ter, s'han deixat notar els efectes destructius de les tempestes d'aquest juliol: a la Garrotxa, per exemple, han fet danys importants en el cereal d'hivern, el fesol, la colza i el blat de moro.

El mal ja està fet i per això la màxima preocupació dels pagesos en aquests moments és que el peritatge per part de les asseguradores sigui el més ràpid i rigorós possible, per poder pal·liar les pèrdues tant com es pugui. En aquesta línia, els sindicats també han demanat al departament d'Agricultura un informe per conèixer els danys a les diferents localitats afectades, i a l'administració de l'Estat que cobreixi la diferència entre les indemnitzacions que pagaran les asseguradores i el valor real de les pèrdues que han patit els pagesos.