Cartes

29.07.2013 | 09:57

Detroit i Catalunya
Fernando Guerrero Barrio. Girona.


Detroit, la ciutat més gran de l´estat de Michigan, als EUA, es troba en «fallida» amb més de 18.000 milions de dòlars de deute, a causa de la mala gestió política, econòmica i financera dels últims governs. Això ha propiciat la marxa d´empreses i de ciutadans que ha passat de dos milions a 700.000; això ha donat lloc al fet que no hi hagi ingressos suficients.

La similitud amb Catalunya és que si aquesta aconsegueix la independència, algun dia es pot trobar en aquesta mateixa situació, ja que en l´actualitat el conjunt del deute de l´administració catalana i les seves empreses públiques puja a 56.312.000 d´euros, el 28,6% del PIB. Avui dia si no tingués el suport del govern espa­nyol, la Catalunya independent no podria fer front a aquest deute, a més economistes, empresaris i la majoria de ciutadans hi estan en contra, i com va dir el Sr. Lara, si la independència s´aconsegueix s´emporta l´Editorial Planeta fora de Catalunya. Al meu entendre el que ha passat a Detroit ja està passant a Catalunya. Jo demanaria a polítics i ciutadans en general que valorin la situació no a dia d´avui, sinó com estarà Catalunya d´aquí a 20/30/40 anys, amb menys empreses, menys ciutadans i sense el suport d´Espanya? No ens enganyem, els únics que sobreviurien a aquesta situació serien els polítics. El sentiment catalanista per a la gent del carrer planteja que si no tens feina, ni on dormir, ni menjar, de què serveix ser independent?

Un motiu per a l´esperança
Núria Carreras Jordi. Banyoles.


No hi ha res que produeixi tanta alegria com veure un somriure i orgull a la cara de persones que, des que van néixer, tenen moltes més dificultats que la majoria. En aquests darrers dies he vist aquesta expressió en mostres de teatre, dansa i pintura que han tingut lloc a Banyoles. A la nostra ciutat les persones amb discapacitat tenen un ampli ventall d´activitats artístiques que per ells i també per nosaltres són, n´estic segura, terapèutiques. He vist el Teatre Municipal, l´Auditori de l´Ateneu i el Puntal d´Arts, plens de gom a gom per veure les seves creacions. He vist el públic dempeus i la cara de felicitat en rebre els aplaudiments i he pensat que enmig de tanta mediocritat, de tantes coses que van de mal en pitjor, alguna cosa estem fent bé. Tot això era impensable fa uns quants anys i hem de felicitar els pares que tant han lluitat per millorar la vida dels seus fills, els professors que viuen amb autèntica passió la seva tasca, que dóna uns resultats extraordinaris, les administracions que donen suport a aquests projectes i les persones que mitjançant el micromecenatge donen l´empenta definitiva perquè aquestes creacions puguin arribar al públic. Enhorabona per la feina i per donar-nos esperança.

Al redactor de «La finestra»
Pere Gimbernat Pujadas. Associació d´Amics de l´Ermita i Paratges de Sant Elm. Sant Feliu de Guíxols.


A l´il·luminat o principiant redactor de l´apartat La Finestra, publicat el 15 juliol: A mi, que no sóc redactor ni tinc carrera, anomenar la seva mare, senzillament, no se m´acut, perquè no correspon. Com tampoc correspon donar una notícia, pretenent fer la gràcia, barrejant-hi el fet que la presidenta de la nostra associació sigui la mare de l´alcalde, tergiversant la notícia, perquè de voluntària ella sola res. L´associació (set membres de junta i dues col·laboradores) varen muntar l´esmorzar per col·laborar amb l´organització de la Instaguíxols.

La Sra. Yolanda Albertí ostenta el càrrec de presidenta de l´Associació d´Amics de l´Ermita i Paratges de Sant Elm des de la fundació de l´entitat, l´any 1993, votada per tots els membres fundadors i renovada en el càrrec a les diferents convocatòries. La nostra associació, des de la fundació, ha col·laborat i segueix col·laborant amb l´Ajuntament, des de l´alcalde Sr. Juanals, sense importar-nos qui ostenta l´alcaldia, organitzant actes, a part dels que fem per recollir fons per a la millora de l´ermita i el seu entorn. Quan parlo d´entorn, vull dir que en l´exer­cici anterior ens vam gastar uns diners dels recaptats a comprar i fer plantar arbrat i plantes per millorar els voltants de l´ermita; d´aquí ve que s´hagués de renyar uns nens amb poca educació cap a la natura que sacsejaven un arbre ten­dre. Primer ho va fer una senyo­ra de la junta i com que no en varen fer cas els va renyar la presidenta perquè els pares actuessin. Per tot l´exposat li demano que tingui més cura a l´hora de redactar les notícies i no busqui titulars barats, barrejant element que no corresponen.

Filosofem una mica
Àngela Ferrer i Mató. Girona.


Avui, tot repassant els grans filòsofs, m´he adonat que la seva saviesa segueix essent totalment actual. Cal pensar que els filòsofs són amics de la saviesa i trobem opinions molts cops contradictòries, però la majoria de les seves idees i/o teories jo les veig de rabiosa actualitat. Vejam: Comencem per Plató (427-343). Ell en el seu llibre La República concep l´Estat governat pels savis, ajudats pels forts que el protegeixen –forts de cos i ànima– (no corruptes) i el treball l´haurien de fer els que no són ni savis ni forts sobretot d´esperit. On són ara els savis? Tot està capgirat. Seguim amb Epicur (341-207) tam­bé grec i savi. Ens diu: Tota ètica (ai l´ètica ara mateix!) estableix unes normes –d´obligació o consell– per ordenar la conducta i això suposa la possibilitat en el subjecte moral –l´home– de seguir-les i ajustar-les als seus actes i això és La Llibertat. Ho podem aplicar a la nostra terra, cerquem la llibertat!

Descartes –(S. XVI) el gran desconfiat– deia: Quan a un home li fallen negocis i empreses i desconfia dels amics i consellers que l´envolten, delibera (o ha de deliberar) i cercar un recurs o un amic –encara que sigui humil– i a partir d´allà crear un nou camí segur i diàfan. Quants empresaris, polítics... han seguit aquest camí? Locke (s.XVII): La funció de l´Estat serà només coordinar i defensar les llibertats dels individus i el que ha de guiar els que governen procedirà de la voluntat de la majoria consultada mitjançant el sufragi. El nostre referèndum! I per no cansar al lector citaré unes paraules d´en Kant (s. XVIII). Diu: «Obra de manera que la norma de la teva conducta pugui considerar-se una norma de conducta universal».

Crec que cap governant nostre ha llegit i menys practicat la filosofia. Si vist com actuen ara mateix aquesta conducta fos una norma universal encara estaríem pitjor i seria per començar a pensar a pujar a una nau espacial per anar a provar fortuna a un altre planeta

Enllaços recomanats: Premis cinema