Quan un polític plora l'escriptor Pérez-Reverte es pregunta "quin privilegi lamenta perdre". En la meva memòria tinc les llàgrimes de diversos polítics. Obama després de la matança de Newtown, amb 20 nens i 6 adults morts. Tinc també el record de l'11-M amb els ulls humitejats de Quim Nadal dues hores després que es conegués l'atemptat terrorista als trens de Madrid.

Tinc gravades les llàgrimes de Ramon Ceide. El llavors regidor d'Urbanisme a Girona havia descobert un funcionari que desviava diners municipals. De tots els ciutadans. En el seu cap ballaven imatges de les hores dedicades a la política, pensant la ciutat, com fer millor els carrers, places. Com canviar barris sencers. Però, el seu cor sentia el dolor de la traïció que havia comès algú pròxim, amb qui havia treballat. I brollaven les llàgrimes, mentre demanava disculpes. Els polítics no ploren, diuen.

Ramon Ceide, regidor socialista, deixarà l'Ajuntament de Girona. Marxa un polític tranquil, un senyor dialogant, disposat a aprendre i a escoltar tothom. Un privilegi que hagi dedicat el seu temps a la ciutat.