L´ocupació juvenil, i la Setmana del Parlament universitari

29.07.2013 | 09:46
Eduard Rojo Torrecilla
«La situació de la població jove al mercat de treball s'ha vist seriosament afectada per la crisi econòmica i social»

Del 15 al 19 de juliol s'ha celebrat en el Parlament de Catalunya la "Setmana del Parlament Universitari", curs de formació dirigit a estudiants de les Universitats catalanes, amb l'objectiu de "conèixer el funcionament polític de la institució, la seva estructura i les funcions de les persones que la representen". En el marc d'aquesta molt interessant iniciativa, que aquest any ha reunit 123 estudiants, la direcció de l'esdeveniment va organitzar una taula rodona sobre ocupació juvenil, a la qual va tenir l'amabilitat d'invitar-me i en la qual vaig poder comprovar, en viu i en directe, l'interès de tots ells per la vida política i social. Aquesta invitació em va animar a continuar analitzant alguns documents i propostes emanades d'organitzacions internacionals i europees, així com a ?acostar-me, a partir de les dades disponibles, a la realitat de l'ocupació i de la desocupació juvenil a Catalunya. Ocupació i desocupació juvenil que també ha merescut ?l'atenció del Parlament en el ple monogràfic de la setmana passada, i que cal esperar que les propostes aprovades es concretin en actuacions a favor de la població jove.

Vagi per endavant una cosa ben sabuda, però que no per això hem d'oblidar: que la situació de la població jove al mercat de treball s'ha vist seriosament afectada per la crisi econòmica i social des de 2008, encara que en molt diferent grau d'intensitat segons els diferents països. També, que les dades sobre desocupació són especialment descoratjadores per a alguns d'aquests països, molt especialment per als del sud d'Europa, ja s'utilitzi el criteri estadístic de calcular-lo sobre la taxa de desocupació dels joves de 15 a 24 anys o bé sobre el total de la població de 15 a 24 anys, en el benentès que les diferències són sensibles tal com posa de manifest un recent informe d'Eurostat (pel que fa a Espanya les taxes serien del 53,2% i del 20,6%, respectivament, en el primer cas "medalla de plata", després de Grècia, i en el segon "medalla d'or" a la UE-28). Per al conjunt de la UE, les taxes serien del 23, 0 i del 9,7, respectivament. El debat sobre la utilització d'un o altre criteri, ho deixo aquí apuntat, radica en la menor presència de la població jove al mercat de treball amb relació al conjunt de la població de més edat (43% en les edats de 15 a 24 anys enfront del 85% de les persones de 25 a 54 anys).

Per a Catalunya, l'informe sobre l'ocupació en aquesta Comunitat Autònoma durant el 2012, fet públic recentment per CCOO de Catalunya, posa de manifest la difícil situació de la població jove, tant aquella que treballa com la que vol treballar, i també que algunes dades que afecten la població activa tenen relació amb l'increment del nombre de joves que tornen als estudis i deixen de treballar, o de buscar activament treball, i que passen llavors a la situació estadística de població inactiva (qüestió diferent seria conèixer la possible activitat irregular laboral de molts joves, però això escapa de les notes d'aquesta entrada). Un exemple clar d'allò que acabo d'indicar és que la població activa de 16 a 19 anys ha disminuït respecte al 2011 en 4.572 persones (8,3%), mentre que la de 20 a 30 anys ho ha fet en 60.162 (7,8%), dades que l'estudi de l'organització sindical vincula a l'anomenat "efecte desànim", que segons la seva opinió "cada vegada afecta més persones, ja que no confien a trobar feina, i també pel retorn al sistema educatiu per reprendre estudis abandonats". Dit sigui incidentalment, observi's que l'informe, de la mateixa manera que passa amb altres documents sobre ocupació juvenil de l'àmbit estatal o d'altres comunitats, inclou en el concepte de jove les persones compreses entre 16 i 30 anys, mentre que la UE es refereix només als menors de 25 anys.

El recent informe anual de l'OCDE "Perspectives de l'ocupació 2013", posa de manifest, després de cinc anys de l'inici de la crisi a escala mundial, que "a certs grups els està anant especialment malament al mercat laboral, de manera molt particular als homes joves amb poca preparació", i que no té relació la situació de l'ocupació juvenil amb la retirada més primerenca de la població treballadora d'edat avançada del mercat laboral, ja que, afegeixo jo ara sempre amb dades agregades i per això amb nombrosos matisos en els diferents països que integren l'organització, "una anàlisi de la relació entre l'ocupació dels treballadors més joves i el dels de més edat a través del temps i en tots els països mostra que el millor acompliment dels treballadors de més edat al mercat laboral no ha estat a costa de la joventut". L'Informe analitza la realitat espanyola i ens deixa una previsió molt desagradable, com és que la nostra taxa de desocupació actual (26,9% el maig 2013) "està previst que continuï en aquest nivell elevat fins a finals de 2014", i referint-se a l'elevada taxa de desocupació juvenil, la qualifica d'"alarmant" ja que el seu manteniment entre els joves "posa en risc les seves perspectives de carrera laboral en el llarg termini", amb especial preocupació cap a aquells més perjudicats per la caiguda de l'ocupació juvenil, que són també a Espanya més homes que dones, "en particular aquells homes joves amb baixa qualificació".

En fi, la preocupació per la situació de l'ocupació, i desocupació, juvenil, és compartida per les organitzacions sindicals a escala internacional, i en aquest sentit és significativa la declaració dels sindicats dels països del G20 a la reunió dels Ministres de Finances i Treball a Moscou el 18 de juliol, de la qual cal destacar amb caràcter global la seva dura crítica a l'augment de la desigualtat d'ingressos a escala mundial, considerant-ho com "un factor que contribueix a les bombolles financeres i a la inestabilitat al mercat", i que des d'un punt de vista operatiu "no només és injust, sinó que a més anul·la qualsevol esperança d'un creixement renovat del consum o de la inversió en el sector privat, i mina per tant tota recuperació econòmica sostenible a llarg termini".

La declaració emfatitza la importància de polítiques actives de mercat de treball per als joves, per la seva elevada desocupació i l'important volum d'inestabilitat i precarietat laboral que pateixen. Per això, formula propostes concretes a les autoritats econòmiques i laborals dels Estats que integren el G20, com que els joves disposin d'una ocupació de qualitat o d'una plaça de formació professional una vegada completada la seva educació formal; que s'inverteixi més en educació i formació professional; que es treballi amb els interlocutors socials per establir compromisos nacionals respecte a programes d'aprenentatge i treball en pràctiques de qualitat, i assegurar-se que els joves rebin una remuneració justa i disposin d'ingressos adequats en cas de desocupació.

Enllaços recomanats: Premis cinema