Teràpies perverses

Francesca Barti i Comalat. Banyoles.

Actualment, moltes persones assisteixen a un tipus de teràpia psicològica determinada. Independentment del model terapèu?tic, el professional no és una superpersona que pugui arreglar dificultats concretes de l'individu. En tot cas és el pacient qui vetlla per la seva integritat amb l'acompanyament i escolta del terapeuta, que l'ajuda a trobar eines per reconduir les dificultats.

Personalment, he participat en algunes teràpies. N'hi ha que embolcallen el problema subtilment fins a tapar-lo, d'altres el magnifiquen fins a la obsessió. Hi ha de tot.

En una ocasió, un terapeuta suposadament gestalt em va llegir un fragment personal de la llibreta d'un pacient a qui jo desconeixia. En una altra, pretenia imposar-me imperatius per distanciar-me d'alguns familiars amb els quals només tenia relació biològica. També els insultava davant dels meus nassos, reforçant-me l'odi i la rancúnia. Una vegada, vaig pagar la sessió només per escoltar un discurs sobre els èxits de la seva trajectòria professional, sense poder dir ni piu. El dia que vaig decidir deixar la teràpia, la seva resposta va ser: "L'últim pacient que em va deixar es va suïcidar, i un altre va agafar un càncer".

Vet aquí una meravella de terapeutes que corren pel món! Parlo d'una espècie de "guru" que s'alimenta de les debilitats alienes. En lloc d'ajudar-nos a valdre'ns per nosaltres mateixos per aprendre a superar dificultats de manera autònoma, el guru estableix un joc de seducció per crear-nos dependència i la consegüent vulnerabilitat. Anul·la el pacient imposant-li la seva percepció subjectiva de la realitat. Aquesta mena de tripijocs són una agressió mental, una agraessió a la part més delicada del nostre ésser.

En Xevi, sempre

amb nosaltres

josep turbau serrat. president del grup de muntanya sarrià.

En Xevi, el diumenge 21 de juliol trepitjava el cim del Hidden Peak, el cim del Pic Ama?gat de 8.068 metres d'alçada, al Pakistan. És la cota més alta assolida per un soci de la nostra entitat. La fatalitat ha fet que no celebrem, de moment, l'èxit assolit pel nostre company.

Ell volia tornar. Tenia projectes empresarials, de feina, compromisos presos abans de sortir, amb el GMS, fer més travesses, més ascensions a cims, més marxes de llarga durada, més baixades de barrancs, més escalades en gel i roca, organitzar xerrades i con?ferències sobre muntanyaÉ Volia retrobar-se amb els seus, anar de viatge tots plegats, jugar amb els seus petits, gaudir del caliu de casa seva, de la família, dels companys i amics. En Xevi era sociable per naturalesa, un líder nat. Un home de conviccions, de caràcter, de forta voluntat, amb fortalesa d'esperit. Un home desprès que començava per donar la seva amistat a tot aquell que acabava de conèixer. Disposat sempre a donar un cop de mà. Dic això amb el convenciment que no hi ha ningú que em pugui contradir. Tots els que l'hem conegut sabem de les seves virtuts.

Estic convençut que el seu cos descansarà en un dels llocs que millor el pot acollir, la muntanya, la seva muntanya i estic convençut que el seu esperit serà amb nosaltres sempre. En Xevi és d'aquelles persones impossibles d'oblidar.

Gospel solidari

a Bellcaire d'Empordà

Jordi Sans Blanch. bellcaire d'empordà.

Divendres passat, des de la plaça del Palau-Castell de Bellcaire d'Empordà, balcó privilegiat del nostrat Empordà, entre Albons, la Tallada i Torroella de Montgrí, un grup de persones compromeses contra el càncer (Oncolliga) amb la complicitat i col·laboració de la Coral Melodes i l'Ajuntament d'aquest poble comtal, de poc més de sis-cents habitants, varen fer possible que un altre grup de persones, també compromeses a ajudar els que ajuden, ens regalessin un espectacle musical, humà i solidari, sense precedents al nostre país.

The Gospelviu Choir, grup de comarques i amb seu a Palafolls, amb l'espectacle Non Stop Gospel, ens varen oferir el seu gospel fresc, contemporani i al meu entendre, funky fins a la medul·la. Fins la propera! Gràcies!