Cada vegada som capaços de comunicar-nos amb persones de procedències més diverses. I malgrat les crítiques i queixes formulades per tots els bàndols, el bilingüisme és una realitat bastant consolidada a Catalunya. A més, l'extensió de l'anglès -sí, sí, amb les carències i limitacions que es vulguin adduir, d'acord, però extensió al cap i a la fi- tampoc admet gaires discussions. De fet, una de les millors proves n'és l'augment del nombre de centres educatius que estan incorporant una quarta llengüa -a més del català, el castellà i l'anglès- als seus programes d'estudis. Significa això, doncs, que els nostres joves són perfectament competents en l'ús d'aquests idiomes? En absolut. Els contagis entre l'espanyol i el català són tan abundants que, deixant l'accent a banda, als ciutadans del país se'ls pot identificar en qualsevol punt del planeta quan parlen. L'anglès presenta igualment problemes. El nivell de la mitjana dels nostres alumnes encara no els permet sortir a competir pel món amb unes certes garanties d'èxit. En conclusió: en l'actualitat, fem servir més llengües que mai, no obstant, en general les emprem malament. Fins i tot ens passa això amb la nostra.
