Celebro que Joaquim Nadal encapçali la taula gironina pel dret a decidir. La seva presència contribuirà a sumar més ciutadans a reivindicar aquest exercici de radicalitat democràtica. Nadal és una garantia. I segur que esvanirà els dubtes de més d'un parell d'indecisos. L'aparició en escena de l'exalcalde, no cal oblidar-ho, serveix per fer més visible aquest ampli sector de la ciutadania que se sent catalanista, socialdemòcrata i és favorable al referèndum -o a la independència-. Tota aquesta franja important de població que avui es troba molt allunyada del PSC, per culpa de les giragonses vergonyoses que li ha fet donar Pere Navarro.

Joaquim Nadal, com tothom sap prou bé, mai no ha situat l'independentisme entre les seves prioritats. Però diria que li ha passat, si fa no fa, el mateix que ens ha passat a molts altres catalans. Que hem acabat considerant aquesta opció com una sortida plausible a la impossibilitat de poder ser nosaltres mateixos a dins de l'Estat espanyol. Aquest canvi de paradigma ideològic, que potser he simplificat de manera molt bèstia, a qui hauria de preocupar en realitat és a Espanya. Hauria d'obligar-la a fer un balanç realista d'aquest gran fracàs col·lectiu. A admetre que s'ha arribat fins aquí per la seva tossuderia a momificar la Constitució.

El futur de Catalunya està per escriure. I el decidirem tots plegats, de manera pacífica, democràtica i a través de les urnes. Joaquim Nadal també treballarà perquè això sigui possible. És una postura lògica i molt coherent amb la seva trajectòria política, cívica, intel·lectual i ciutadana. I una bona notícia.