El papa i la constitució espanyola

31.07.2013 | 10:18
Xavier Domènech
«Ara resulta que la Constitució de la democràcia espanyola és més papista que el papa»

La cosa va anar més o menys així. Després de la mort de Franco i la coronació de Joan Carles I es va iniciar una transició política i es va elaborar una Constitució. Per redactar-la es va designar una ponència, el primer esborrany de la qual abordava el capítol religiós en termes de "l'Estat espanyol no és confessional" i "garanteix la llibertat religiosa".

Conegut l'esborrany del text constitucional, van ploure sobre els seus redactors pressions de tot tipus i en tots els capítols. En aquest en particular, les procedents de la jerarquia eclesiàstica i grups catòlics van aconseguir modificar el caràcter contundent de la proposta, fins a deixar-la en la forma següent: "Cap confessió no tindrà caràcter estatal. Els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació".

Però no n'hi havia prou. La UCD, partit governant, va presentar una esmena -que va resultar acceptada- per citar expressament l'Església Catòlica en el text constitucional. Aquest, finalment, afirma des de llavors que les "relacions de cooperació" es mantindran "amb l'Església Catòlica i les altres confessions". Un redactat que, en opinió expressada pel PSOE el 1978, suposava "una certa confessionalitat solapada per part de l'Estat", encara que després no hagin fet res per modificar-lo.

I ara arriba Jorge Mario Bergoglio, el papa Francesc, i a Rio de Janeiro deixa anar: "La convivència pacífica entre les diferents religions es veu beneficiada per la laïcitat de l'Estat, que, sense assumir com a pròpia cap posició confessional, respecta i valora la presència del factor religiós en la societat".

Paraules com "laic" o "laïcitat" no figuren a la Constitució espanyola: la seva introducció el 1978 hauria suposat un terratrèmol que els constituents volien evitar. Tant, que el PCE de Santiago Carrillo va acceptar i fins i tot va defensar la menció a l'Església Catòlica amb l'argument de "no topar-hi".

Com passa el temps. Ara resulta que la Constitució de la democràcia espanyola és més papista que el papa. Els qui adoren el text constitucional com unes noves Taules del Sinaí deuen estar pensant que és el pontífex argentí qui s'equivoca.

Enllaços recomanats: Premis cinema