Amb les dades de l'última Enquesta de la Població Activa (EPA), el Govern ha pogut "vendre" un èxit davant l'opinió pública (com és el descens de l'atur fins a poc més del 26%). Més enllà de l'estacionalitat del resultat (veurem quina taxa reflecteix l'EPA després del primer trimestre de 2014), les dades de l'enquesta apunten a realitats que, potser, es converteixin en estructurals al mercat de treball espanyol.

Tal com passa als Estats Units, es consolida una realitat laboral marcada per la importància creixent de l'ocupació a temps parcial. Així, des que va començar la recessió allà, s'han perdut sis milions d'ocupacions a temps completÉ mentre han crescut en tres els treballs a temps parcial.

Aquí, els quatre milions d'ocupacions destruïdes a jornada completa s'han "compensat" amb 400.000 a temps parcial, que ja suposen més d'un 16% del total. Els que esperin un augment del consum amb atur alt, escassetat de crèdit i un creixement de l'ocupació d'aquest tipus, ho tenen clar.

Un altre fenomen preocupant és el de la "cronificació de la desocupació": prop de la meitat de les persones que són a l'atur ha estat més de dos anys buscant feina. És aquesta una característica específica del nostre mercat laboral, on la possibilitat de passar de la desocupació a la feina és inferior al 30% (enfront d'un 45% en països com Dinamarca, per exemple). S'apunta, per tant, a un elevat atur permanent quan el país "superi les crisis".

El consol és que, per primera vegada en anys, creix el nombre dels qui decideixen col·locar-se per compte propi. Encara que esperem que la majoria no siguin com la noia que va il·lustrar un reportatge d'un conegut diari, que s'establia com a il·lustradora des de casa seva i es plantejava treballar (a pesar seu) en un burger per poder pagar la seva quota d'autònoma, si la seva activitat professional no donava de si.