Viatjar amb els nens

01.08.2013 | 11:35
   
       
   
       Josep Cornellà i Canals
   
        «Avui jo diria que es viatja sense aprofundir en els llocs que es visiten»
   
   

Les vacances d'estiu suposen un temps privilegiat per estar més amb la família. I el viatjar és una d'aquestes activitats que sempre són agradables de fer. Sobretot si es fa amb la família, amb els nens. No es tracta de grans viatges ni grans descobertes. Es tracta d'oferir als fills unes oportunitats per desenvolupar-se socialment i emocionalment, augmentant la seva capacitat de generar una nova actitud davant la vida i vers els altres. El viatge permet desconnectar de la rutina, elimina tensions i estrès, viure noves experiències, retrobar-se amb un mateix i amb els més propers, obrir la ment i conèixer altres realitats i cultures. Els nens no haurien de quedar a part dels viatges familiars. Ells, amb el viatge, poden gaudir d'una relació privilegiada i diferent amb la família, i amb les experiències viscudes, desenvolupen un pensament més racional, més reflexiu i més crític. El viatge ensenya valors socials i ajuda a integrar les diferents cultures. El viatge és un espai de formació i aprenentatge. El viatge és clau per al desenvolupament i maduració personal dels nens.

Ramón y Cajal afirmava que un dels mals de la societat és que es viatja poc. Avui jo diria que es viatja sense aprofundir en els llocs que es visiten. Quan el viatge és immersió en altres cultures, els qui viatgen (i els nens també!) se senten incentivats a adoptar un paper més crític i més reflexiu davant la vida. Cal veure noves realitats, cal conèixer persones diferents, cal descobrir noves cultures, cal escoltar altres idiomes, cal observar noves maneres de fer,... Viatjar suposa també conèixer la història dels llocs visitats. I, des de la història objectiva, contemplar la mesquinesa de tantes lluites pel poder i pel domini dels pobles veïns. Tot plegat ajuda a descobrir la petitesa del nostre món. I, sobretot, estimula cap al respecte i cap a la tolerància cap als altres i cap al medi ambient. Viatjar estimula a estimar, a suprimir fronteres.

Tot viatge té una dosi d'aventura, d'avançar en allò que és desconegut. El nen, quan viatja, augmenta la seva capacitat per adaptar-se, per ser flexible, i per practicar la paciència. Aprèn que la immediatesa dels seus capricis no sempre pot ser satisfeta. I comprova com, malgrat la frustració, no passa res. És més; davant les situacions complexes, el nen aprèn a prendre decisions i a trobar solucions davant els obstacles que puguin aparèixer. El nen, en definitiva, millora la seva capacitat de fer front a les frustracions.

I, amb una dosi d'imaginació, el viatge amb els nens perdura més enllà del dia de la tornada. El viatge s'integra en la seva vida i en la seva personalitat a través dels records i les emocions viscudes i compartides.

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema