Sempre havíem sospitat que l'FMI era una rara combinació de saviesa, idiotesa i absència de principis morals. Ens ho deien l'olfacte i el currículum dels seus tres o quatre últims presidents i presidentes. Gent llesta fins a dir prou, a la vegada que idiotes consumats. Significa que molt llestos per a unes coses i idiotes absoluts per a d'altres. Cecs i sords a la solidaritat, per exemple, però exemplars en el maneig de la seva economia domèstica, dels seus contactes personals, dels seus sopars amb els banquers. Ho sospitàvem quan vèiem la crueltat que mostraven amb els països pobres i la submissió amb la qual s'arrossegaven enfront dels països rics.
L'FMI és un invent la missió principal del qual consisteix a vetllar per l'estabilitat del sistema monetari internacional. Ara bé, algú sap què caram és el sistema monetari internacional? D'entrada, hauríem de descobrir si és un sistema, i sembla que sí, en la mesura almenys que respon a un "conjunt de regles i principis sobre una matèria racionalment entrellaçats entre si" (diccionari). No cal aturar-nos en aquests principis i aquestes regles, d'inspiració ultracapitalista. Ja sabem en què consisteix el capitalisme, per exemple, de Rodrigo Rato, ho estem patint en carn pròpia i en la dels accionistes de classe mitjana de Caja Madrid, ara Bankia. Ara bé, sobre el "sistema monetari internacional" l'únic que sabem és que és un monstre xuclasang. El sistema monetari internacional és pura economia financera, pur gangsterisme econòmic, pura extorsió mafiosa.
Significa que per mantenir aquesta criatura, que enriqueix els rics i empobreix els pobres, cal portar a terme operacions quirúrgiques que horroritzarien Jack l'esbudellador. Per assegurar l'"estabilitat" d'aquest sistema cal condemnar a la fam, a la set i a les malalties cròniques dos terços del planeta. A això anomenen "estabilitat" els senyors i les senyores de l'FMI: al malestar de molts en benefici d'uns pocs.
I bé, l'FMI ha decidit actuar ja sobre Espanya. Proposen un "pacte" (en realitat, es tracta d'una imposició) segons el qual es rebaixin els salaris i les pensions, així com la despesa en educació i sanitat. Comprenen vostès ara a què nassos anomenen estabilitat?
