Si no fos per les xarxes socials que tot ho veuen i comenten, a una majoria ens hauria passat per alt: dijous passat va ser el dia mundial de l'orgasme. Ras i curt, això vol dir que cada 8 d'agost toca copular o recórrer a l'onanisme per omplir el món de bones vibracions. La crida la fa una entitat que s'anomena One World Orgasm (OWO), que sembla de tot menys solvent, i que demana als milers de milions de terrícoles la seva contribució a la causa, tot omplint de mica en mica la pica del benestar planetari -en la versió marrana d'una de les dites més populars de totes. Res, que dijous es tractava d'arribar al clímax, bé en parella, en grup, a mà o, si calia, precisa OWO, "a màquina", tal com feia Woody Allen amb el seu orgasmatró a Sleeper, o com li passava a Barbarella (Jane Fonda) a l'Excessive Machine del doctor Durand Durand.
Tampoc els orgasmes, que segons The Times són millors per al cervell que els sudokus i els mots encreuats, se salven de la polèmica: una altra organització amb una pàgina web millor dissenyada però de rigor per contrastar, The Global Orgasm for the World Peace (Orgasme Global per a la Pau Mundial), proposa des de fa set anys celebrar el dia mundial dels ais i uis de plaer el 22 de desembre, el dia de la loteria. Afirmen aquesta gent que al llarg del 2012 es van tenir 2,5 bilions d'orgasmes diaris al món, que equival a 100 milions d'orgasmes l'hora i a 1,5 milions de crits d'èxtasi per minut. Assenyalen que ja els maies feien proselitisme de l'orgasme i conviden a convertir el moment del clímax en una pregària, col·lectiva si cal, perquè "durant milers d'anys s'ha pregat durant l'orgasme", en tant que aquest "magnifica els pensaments".
Servida la controvèrsia, als qui no dominem la teoria de l'orgasme no ens queda altre remei que fer dos actes de fe: el primer, el 8 d'agost -aquest any ja hem fet tard, ai!-, i el segon, el 22 de desembre -encara hi som a temps, ui!. Així assegurem el tret i col·laborem al benestar terraqüi amb la nostra suor.
