Segons un cartell d'ERC -laterals, símbols de Catalunya Ràdio i TV3- "Sense mitjans públics, NO hi ha democràcia". Contundent i arriscada afirmació. Exclou països de gran tradició democràtica on els mitjans públics són irrellevants i legitima règims totalitaris, o de vocació absoluta, que s'afanyen a posseir i controlar els mitjans de comunicació. Com el franquisme, el de la democràcia orgànica. Recordeu la premsa del Movimiento? I les ràdios i el diari Pueblo dels sindicats verticals? I els informatius de TVE, l'única? La resta, com ABCLa Vanguardia, eren tan lleials i engreixats pel règim com ara. Els independents, anomenats deslleials amb en Franco, eren clausurats. Ara, la Generalitat els nega subvencions i subscripcions.
No hi ha esperit democràtic -garantir la professionalitat i la independència informativa i reflectir la pluralitat social i política al mitjà- en aquests afanys, sinó controlar els instruments poderosos d'informar i entretenir per uniformar la societat a l'entorn de la interpretació de la realitat que interessa a qui té el poder. I fer-s'hi fort. Es tracta de la pràctica corrupta d'apropiar-se del que és de tots, per servir-se'n.
Maragall i Montilla encomanaren a ERC convertir la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals en una BBC catalana. I deixaren que la colonitzés. Avui, amb Mas i CiU derrotats i erràtics, fan i desfan i col·loquen la Terribas als matins de la ràdio cobrant més de 400 mil euros/any. L'existència de TV3 i CatRàdio no és cap signe democràtic. Defensar i preservar avui els privilegis dels seus funcionaris és corporatiu. Sí és democràtic, en canvi, respectar el Parlament i, amb transparència, debatre quins sacrificis s'imposen i a qui continua mantenint el diner públic, i no enganyar afirmant que es prorroguen pressupostos per no retallar més i l'endemà confirmar que es retallen 2.500 milions.
