Ha causat una enorme sorpresa que l'Ajuntament de Girona hagi concedit, llevat que es produeixi una rectificació de moment no contemplada, la gestió de les zones blaves a l'empresa madrilenya Setex en perjudici d'una entitat social com la gironina Mifas, que no només va ser la primera que va gestionar aparcaments de pagament a la ciutat, sinó que té una notable experiència en diferents municipis de les comarques gironines tant en gestió i explotació de zones blaves com en vigilància, cobrament i gestió d'aparcaments i en servei de grues. Malgrat que, de moment, les explicacions de l'Ajuntament han sigut escasses, tot apunta que, en el concurs, l'oferta de Mifas va ser la millor en l'apartat tècnic, però es va veure superada per Setex en l'econòmic. Caldria que l'Ajuntament expliqués detalladament com repercutirà en els gironins aquest suposat benefici econòmic. Setex, propietat del president de la patronal espanyola del sector, no té presència a Catalunya, però sí en nombrosos municipis de l'Estat. Per tant, és normal que una gran empresa pugui presentar, almenys en teoria, una millor oferta econòmica que una entitat social que limita el seu àmbit d'actuació a les comarques gironines. Un concurs depèn sempre de les prioritats que marqui el plec de condicions. Mifas, en canvi, tenia al seu favor l'experiència i la part tècnica, a més de la funció social que desenvolupa a Girona des de l'any 1979. Un cop s'han adonat del que suposa per a Mifas la pèrdua d'aquesta gestió, l'Ajuntament, com informava ahir el nostre diari, està buscant alternatives per compensar l'entitat de discapacitats físics. Una de les propostes plantejades seria una subvenció d'uns 500.000 euros per repartir entre l'Ajuntament, la Diputació i la Generalitat. És allò que se'n diu el negoci d'en Met i les cabres. Primer perquè, si es confirma, el cost acabarà superant el suposat benefici de la concessió a Setex. I, segon, perquè un dels grans èxits de Mifas en els últims trenta anys ha sigut la integració laboral dels discapacitats. Recuperar la beneficència per als discapacitats és com retornar al túnel del temps.