La catalanitat -dispersa, però unitària- genera projectes i fruits a balquena a tot arreu dels Països nostres. És bo i és necessari que tots plegats ho tinguem ben present i que el nostre interès i la nostra visió, des de cada un dels indrets, siguin ben amplis.

En aquest escrit volem fixar la mirada en Menorca. Volem tenir un record per dues figures egrègies del panorama cultural illenc traspassades fa pocs mesos, que han deixat un llegat extraordinari: Àngel Mifsud i Josep Miquel Vidal Hernández.

Àngel Mifsud era filòleg. Natural de Tavernes de Valldigna (País Valencià), arribà a Menorca el curs 1994-95 per exercir de professor a l'institut Joan Ramis i Ramis de Maó. L'illa, com afirmava en una entrevista que li féu el periodista Miquel Àngel Limón, el va captivar pel paisatge, però també perquè hi tenia una gent predominantment assenyada, sense cap temptació al disbarat.

Excel·lí com a assagista, crític literari i poeta. Fou membre de la secció de Llengua i Literatura de l'Institut Menorquí d'Estudis (IME). Publicà obra diversa, de manera especial sobre llengua i autors. També treballà conjuntament amb l'IEC per a les obres completes d'Antoni Febrer i Cardona... Estava casat amb la professora Josefina Salord.

Josep Miquel Vidal Hernández -físic, editor, escriptor i impulsor de mil i una activitats- fou un dels pilars del redreçament cultural de Menorca de les darreres dècades.

Artífex de la posada en marxa d'iniciatives de gran calat, amb les quals s'implicà totalment: Obra Cultural de Menorca, Institut Menorquí d'Estudis i, entre molts altres projectes, l'Enciclopèdia de Menorca, que es completarà en els propers anys.

Jaume Mascaró, president del Consell Científic de l'IME, s'hi referia amb aquestes paraules: "Era sobretot un científic, un físic ficat a fer de gestor, un escriptor i divulgador de la ciència amb ànima d'editor, i per tot açò convençut que la realitat pot tenir moltes formes i moltes cares".

Tant l'un com l'altre feren una gran tasca per incardinar i situar les contribucions menorquines al context cultural i geogràfic al qual pertanyen: tota l'àrea lingüística catalana.

El seu llegat i el seu record romanen ben vius i ens interpel·len a tots plegats a continuar treballant per un país amable i culte. L'exemple i el llegat de persones com ells són un argument contundent per dir que la llengua, la cultura i els Països Catalans tenen vocació de continuïtat i de perdurabilitat.