Cartes

M. Àngels Pagès Calvet. Ventalló.

Ahir, dia 12 d'agost, tal com va proposar l'ONU l'any 1999, vàrem celebrar un dia dedicat als joves. El lema proposat enguany és: "Joves migrants, fem avançar el desenvolupament". Una opció ben adient en la situació que estan vivint molts d'ells -sobretot aquí- i han d'anar-se'n a altres llocs per trobar feina. Hem de pensar, però, que això tampoc no és només negatiu, suposa també un acostament entre els pobles, un diàleg intercultural i desenvolupament si entre les nacions hi ha més cooperació i solidaritat.

Segons dades, els joves representen una tercera part dels emigrants internacionals. Les elevades taxes de desocupació han de portar a fer reflexionar i trobar mesures adients per pal·liar les xifres de l'atur juvenil. Invertir en la joventut és l'única solució perquè els problemes d'avui estiguin resolts demà. S'ha de comptar amb aquest capital humà, no es pot perdre, el futur de la nostra societat i del nostre món depèn d'ells. Convé una joventut ben formada, amb ganes de treballar i educada en els valors de la solidaritat, la tolerància i la pau.

He trobat interessant el missatge d'Ahmad Alhendami, enviat especial de la joventut per part de les Nacions Unides. El nostre objectiu s'ha de fonamentar en estrènyer els llaços amb els joves de tot el món i escoltar les seves opinions. Tenen molt a dir en aquest desafiament. Per superar l'adversitat d'aquesta crisi de feina, caldria convertir els joves sense treball en creadors de treball, aprofitant l'esperit emprenedor que la majoria d'ells tenen i que sovint per falta d'ajut no poden desenvolupar.

Esclavitud....

Joan Coll Vila. Figueres.

"Oficialment", l'esclavitud es va abolir el segle XIX. Però avui en dia i més que mai i en diferents modus operandi, molt més sofisticats i menys sorollosos ja que no ens assabentem de res (o no volem saber-ho) n'hi ha per tot el món.

Ara és notícia la desarticulació d'una ban?da a Catalunya/Barcelona per portar xinesos a Europa i EUA per un "mòdic" preu d'uns 40.000 o 50.000 euros que ha d'anar pagant cadascú dels traslladats al llarg del temps, treballant amb condicions deplorables, i a més beneficiant-se dels Serveis d'Occident!... Negoci rodó per a la multitud de "màfies" que hi ha arreu... del món.

Què fem?.... res; anar fent...

El pes de la raó

Joan Boronat Lecha. Blanes.

He sabut que la Sra. Camacho no anirà a la "celebració" oficial de la Diada. L'Onze de Setembre ha sigut una data de reivindicació dels drets arrabassats als catalans per part del colonialisme espanyol, que en el seu moment van disfressar com un dia de celebracions, que és el que troben a faltar els nacionalistes espanyols i en particular la meva conciutadana.

Com que les coses cauen pel seu propi pes, continuem a valer-nos de la Diada per manifestar rebuig de formar part d'un poble que ens odia i ens maltracta. Ja era hora que els colons espanyols s'adonin que en aquestes concentracions ni hi tenen res a fer ni hi són benvinguts.

Sense canviar gaire de tema, fa uns dies hem tornat de França, on hem estat de vacances amb una vella furgoneta, que vaig transformar, fa només trenta-cinc anys, per aquest ús. Allà on paràvem, la singularitat del vehicle atreia alguns curiosos, que apropant-se, podien distingir el CAT amb el símbol d'Europa enganxat a davant i a darrere. Estranyats, uns no gosaven preguntar de quin país érem, mentre que altres sí que ho feien. A tots els dèiem que de Catalunya, però que l'ensenya no era encara oficial, i que la portàvem perquè s'hi anessin acostumant. No podem pretendre que tots els francesos, ni els europeus en general, relacionin el nostre distintiu amb Catalunya, tot i que una gran majoria saben situar-la en el mapa i estan al corrent de les nostres reivindicacions. També vam aprofitar, en museus o similars, on ens oferien la traducció escrita en castellà, (ells en deien "espagnol") amb el meu exigu francès però en veu suficientment alta, amb la finalitat que ho sentissin com més gent millor, els suggeria que anessin preparant les traduccions al català. Aquests fets van representar un incentiu a les nostres vacances.