No sabem si el president del Govern espanyol ha donat resposta a la carta que Artur Mas li va enviar a finals del mes de juliol. Des de Madrid ja es va dir que el primer que tindria notícies de la resposta seria el mateix interessat.

Mentre Rajoy ja es passeja en pantaló curt per la seva Galícia natal, es desconeix almenys fins avui si ja l'ha enviat o la vol redactar en una tarda d'aquestes de pluja a la casa rural on passa les vacances.

Avui que estem acostumats al telèfon mòbil, als Whatsapps, als correus electrònics i a les videoconferències, el president de la Generalitat va triar escriure una carta, la qual cosa és sorprenent en els temps que corren quan els ciutadans a casa ja només rebem quatre sobres d'entitats bancàries. Possiblement, Mas no la va redactar tot sol i no seria d'estranyar que l'escrivís al dictat d'un Junqueras que mana molt però que es mulla poc. I menys ho farà d'ara endavant atès que totes les enquestes el donen com a guanyador en unes suposades eleccions catalanes que de ben segur poden ser molt aviat. De moment continuarem sense pressupostos i se'n prorroguen els pactats entre CiU i el PP, la qual cosa és ben curiosa. Però al darrere també apareix l'ombra allargada dels republicans que van posant caliu en un foc en el qual en Mas se socarrima cada dia més sense que la seva gent li faci veure la realitat.

Tant de bo que Rajoy es pensi bé la resposta. Seria molt interessant que es deixessin portes obertes al diàleg i al consens. Si tothom s'enroca en posicionaments ja sabuts d'antuvi, malament rai. Més que mai, es necessiten líders que aportin solucions abans que es produeixi un xoc de trens irremeiable.

Aquest acord tan necessari arriba en un moment en què el PP i CiU es troben en hores baixes. No només per allò que indiquen les enquestes, sinó pels casos de corrupció que protagonitzen els Bárcenas i Millet de torn que tenen en el punt de mira el finançament irregular dels partits polítics i les comissions il·legals que afecten empresaris i polítics.

Per molt que el govern espanyol vulgui centrar-se en el conflicte amb Gibraltar i el català es passi el dia parlant de cadenes humanes i estelades, la crisi continua colpejant milers i milers de famílies que veuen com la seva capacitat adquisitiva baixa i cada dia costa més arribar a finals de mes. La cohesió social penja per un fil i en qualsevol moment pot esclatar un conflicte important que afectarà les clases que fins ara es qualificaven de mitjanes. I això sembla que no es contempli ni des de la plaça de Sant Jaume ni des del palau de la Moncloa. I compte perquè ja estem massa acostumats que els polítics vagin a remolc de la societat i la seva problemàtica. Avui els líders dels partits s'haurien de concentrar en l'estratègia per tal de sortir de la crisi i no en perdre el temps en entreteniments i foc d'encenalls que poden complaure uns quants però que no aporten solucions a la situació real de casa nostra.

Des de Catalunya ja es barreja el dret a decidir amb la independència, per la qual cosa una cosa no va deslligada de l'altra. Ja tothom ha pres posicions i en aquesta nova singladura mentre el tàndem CDC-ERC van de bracet, la resta de formacions s'ho miren de reüll. Si Unió i PSC tenen una divisió interna que no es pot dissimular, el PP i Ciutadans estan enrocats en una posició immobilista. Per la seva banda, els d'Iniciativa tampoc poden tirar cohets.

Vivim un temps polític en què només en surt una força guanyadora que no és altra que ERC, que ha passat moments bons i dolents, però que sempre ha defensat la independència com a única fórmula viable per al futur de Catalunya. Per tant, és del tot lògic que com més s'insisteixi en aquest camí, els republicans en siguin els beneficiaris principals, mentre els convergents s'ensorrin davant de les seves pròpies contradiccions.

I de la carta d'Artur Mas només se n'aprofitarà un exultant Junqueras, que veient des de darrere del canyer l'escenari actual, està guanyant vots a gabadals.