Joaquim Nadal, amb la seva decisió d'encapçalar el pacte gironí pel dret a decidir, ha creat un necessari debat als cercles polítics i socials gironins i arreu de Catalunya. Nadal, professor universitari, alcalde de Girona, diputat, candidat a la presidència de la Generalitat i conseller de Política Territorial i Obres Públiques, és una persona que de sempre ha transcendit de l'àmbit socialista. És patrimoni d'una societat plural i enriquidora, la gironina, que ha creat un concepte acceptat arreu: l'estil gironí de fer política. A Girona es té com a norma que el rival polític no té per què ser un enemic i, conseqüentment, sempre hi ha marge per a les relacions humanes.
Nadal va arribar a l'alcaldia en una Girona on el moviment veïnal tenia una gran força i era l'interlocutor vàlid davant els organismes oficials. L'arribada dels partits va descapitalitzar les associacions i molts dirigents van passar a formar part de les llistes dels diferents partits. Va ser un moment esperançador pels desitjos de llibertat i democràcia, però també va ser un moment difícil per a la societat civil, que es va haver de reinventar i convertir-se en l'assembleisme de base que dóna sentit a la veritable demo?cràcia. Els partits, cada vegada més, han esdevingut organitzacions massa finalistes i han aglutinat el debat polític fins a extrems que qualsevol fet es mesura sota els paràmetres d'esquerra-dreta, Espanya-Catalunya... Difícilment una persona s'aparta d'allò que creu que el seu partit defensa. Hi ha por de ser diferent de la tribu. Els partits, més enllà de ser necessaris per articular la participació democràtica, són transmissors de certeses que anul·len l'esperit crític i les sinergies de la societat civil.
El compromís de Nadal és una ventada d'aire fresc que fomenta l'autonomia de la societat civil. Ja n'hi ha prou, de posar portes al camp. Nadal és massa personatge com per reduir-lo a un eslògan. També és veritat que no li caldrà renunciar a res. S'ha d'entendre que, a Catalunya, el nacionalisme és transversal i només per una qüestió d'equiparació amb el PSOE, molts socialistes dubten sobre els drets nacionals. Tampoc és una decisió, la seva, que comporti un decantament sobre la qüestió que en el seu dia plantegi la consulta. És, tan sols, la defensa d'un fet democràtic: el dret a decidir.
Girona és una ciutat educadora i només cal ser un alumne aplicat per rebre d'ella les lliçons necessàries per comportar-se com a ciutadà digne del "Girona, rai...". Sovint, l'aplicació estricta d'una ideologia crea sectarisme en determinats àmbits on predominen CiU o el PSC. Per aquesta raó és saludable el posicionament de Nadal, tot contradint la famosa frase de Guerra: "el que se mueva, no sale en la foto".
Amb Nadal, la causa del dret a decidir haurà agafat rigor, perquè amb la seva formació i amb la seva honestedat, la veritat no passarà per l'adreçador d'històries ad-hoc que justifiquin opinions i posicionaments. Moltes vegades, la veritat històrica es deforma cap a un victimisme innecessari. Els drets nacionals hi són, i prou. Perquè què estem dient? Que si Espanya fos més inclusiva amb Catalunya haurien de renunciar?
Benvingut, Sr. Nadal, a un territori que sempre ha estat el seu: el de la societat civil. Necessitem sumar voluntats per preservar-la del canibalisme dels partits. L'altre, el sí o el no, encara que important, són figues d'un altre paner.
