Diuen que aquest ha estat l'estiu dels russos i en certa manera també dels nord-americans. Uns i altres fan funcionar botigues de luxe i restaurants i fins i tot se'ls pot veure en indrets d'interior on ni tan sols van els turistes habituals de les nostres costes, cercant un cert nivell d'exclusivitat, més enllà fins i tot del desig real de voler conèixer el país. Ja fa temps que els responsables de la promoció turística se submergeixen contínuament a la recerca de nous mercats com una necessitat vital per suplir l'absència o la davallada d'aquells altres mercats tradicionals. És un clàssic, anem cremant turistes i tenim la urgència de cercar-ne de nous, en comptes de cuidar els que ja eren clients nostres, de fidelitzar-los i mantenir-los amb propostes interessants i de qualitat.
I no és que sembli malament que obrim els nostres destins a noves oportunitats. El que no sembla lògic és que cada vegada els haguem d'anar a buscar més lluny, oblidant-nos de les oportunitats que podria haver-hi a distàncies més properes o intermèdies, perquè de ben segur que encara queda molt camí per recórrer en el desenvolupament d'aquells mercats que tenim més a prop, sense menysprear aquests nous turistes d'orígens llunyans que permeten fer caixa a un sector acostumat als preus baixos i a l'oferta per sota del cost real de la vida del país.
No és incompatible recuperar i reforçar els mercats tradicionals i explorar-ne de nous. El que passa és que, com sempre, sembla que només sabem fer una sola cosa i ja portem uns quants estius capficats únicament amb russos, xinesos, americans i amb qualsevol mercat que estigui a moltes hores de camí, com si els nostres destins haguessin deixat de ser atractius per a alemanys, francesos, holandesos, italians, austríacs, suïssos, anglesos i per als milions d'espanyols que potser ens voldrien redescobrir. Anant tan ?lluny potser algun dia ens perdrem.
