El curs polític arrencarà al setembre amb un onze molt reivindicatiu. La idea de la cadena humana sens dubte és bona i ho seria més si expressés un sentiment de catalanitat, de reivindicació, de suma a favor de la unitat civil catalana i a l'entorn de la voluntat de decidir. Malgrat algun darrer esforç de l'Assemblea Nacional Catalana per tal de fer-ho integrador, no sembla ho puguin aconseguir, si mantenen el lema oficial de "Via catalana per la independència". Veurem com evoluciona tot plegat els propers dies, però és fa evident el risc d'excloure una part del catalanisme. Podem quedar-ne fora els que estant radicalment a favor de que el poble de Catalunya s'expressi, els que reivindicant un nou encaix per a Catalunya, els que compartint el malestar amb el govern central i les necessitats de canvis a fons, no volem que s'iniciï cap procés de ruptura amb Espanya, sinó que es consulti.

Les vies del diàleg s'hauran d'intensificar aquesta tardor, si no ens volem veure abocats a un 2014 dificilíssim i de conseqüències imprevisibles, on la confrontació de legitimitats ens pot dur a un enfrontament institucional, i d'alguna manera civil també. Els socialistes recolzem al Govern de Catalunya per tal que acordi amb el Govern de Madrid els termes d'un referèndum o consulta i treballem també en l'horitzó d'un nou govern socialista al 2015 que faci possible l'acord, si els actuals governs fracassen.

Mentrestant, allò que és essencial per a nosaltres està fora de l'agenda política del govern Mas-i també del govern Rajoy-. Les desigualtats segueixen creixent a un ritme preocupant. Creixen les diferències entre rics i pobres, amb polítiques cada cop menys redistributives i amb major desprotecció social. Les classes mitges perden feina i poder adquisitiu. I en bona part aquesta situació pot explicar-se per la pèrdua de progressivitat fiscal: increments impositius a les rendes del treball i del consum i baixa fiscalitat per a les rendes del capital i els grans patrimonis. Les rebaixes pressupostàries en despesa social i serveis públics, així com les diferències salarials entre directius i treballadors hi contribueixen decisivament.

Aquest és el gran repte de la socialdemocràcia per als proper anys: trobar resposta a les creixents desigualtats i millorar-ne la redistribució de rendes. Les prioritats i l'alternativa de la nostra oposició als governs aquesta tardor han de venir centrats precisament en aquests aspectes: la necessitat d'una nova reforma fiscal i de nous pressupostos que impulsin novament la progressivitat en els ingressos i la redistribució de rendes, el rellançament de les polítiques socials, amb mesures extraordinàries per combatre les situacions de pobresa i exclusió social. I també cal introduir reformes que impedeixin l'augment desproporcionat de desigualtats en els salaris i les rendes del treball.

Sense menystenir la importància del debat sobre el futur del nostre país, sobre la necessitat de les estructures d'Estat o sobre la necessitat de reforma constitucional per tal de resoldre la crisi institucional i el fet diferencial català, cal introduir-ne de nous . És urgent reordenar l'agenda política, i a això ens hi obliga la nostra tasca d'oposició. No fos cas que per interès dels actuals governs segueixin avançant les polítiques de dretes que condueixen a noves privatitzacions, a la pèrdua de qualitat dels serveis públics, i a majors desigualtats. En defensa d'aquells que tan sols tenen el vot i que volen viure amb llibertat i justícia, els socialistes definirem propostes que evitin el desmantellament del nostre Estat social. No hi ha agenda nacional sense l'agenda social.