Deu ser que les armes químiques són més barates que les físiques i rendeixen menys beneficis. Si no, no s'explica aquesta hipocresia de posar el crit al cel perquè el règim sirià ha utilitzat armes químiques contra el que anomena rebels. Sembla que segons les regles imperants, matar població civil amb les armes físiques de tota la vida és acceptable, però fer-ho amb armes químiques és un crim i fins aquí podem arribar. Les massacres que els darrers anys han realitzat els Estats Units a l'Iraq, a Somàlia i a Afganistan, Rússia a Txetxènia, Israel allà on ha volgut i Egipte no fa gaire entre la seva mateixa població -per no allargar la llista- són l'exercici del noble art de la guerra si es tracta de soldats i simples efectes col·laterals si es tracta de civils, encara que aquests siguin nens que van a l'escola o senyores que compren al mercat. És igual. Han mort dessagnats, desmembrats o esclafats i entre terribles patiments, però a causa d'armes físiques, mai químiques.

Fer servir armes químiques fa pobre. On hi hagi míssils intel·ligents que esbudellin cent persones d'una tacada, que es tregui el gas mostassa, més propi de la guerra del 14 que d'un segle XXI on existeixen innovadores formes de matar més persones i -el més important- sense que pateixin menys (aviat farà cent anys d'Hiroshima, brillant exemple que la física, quan s'hi posa, res no té a envejar a la química). Les armes químiques creen mala imatge, perquè donen a entendre equivocadament que la humanitat no ha desenvolupat nous mètodes d'extermini. És com atracar un banc a punta de navalla en lloc de fer-ho des de dins, estafant amb les preferents i amb les hipoteques: una horterada.

Els governs occidentals miren cap a un altre costat per més innocents que morin, mentre sigui amb armes físiques. Si són químiques arrufen el nas com una marquesa decadent de les de La Codorniz en presència de la qual algú s'ha tirat un pet.