El 20 d'agost moria l'autor americà de novel·la negra Elmore Leonard. A la prestatgeria de casa hi ha quatre llibres de butxaca comprats l'any 1998 a 995 pessetes cadascun i editats per Edicions B del Grup Z. Selecciono per rellegir-lo Chantaje mortal, escrit l'any 1974.

El títol original, 52 pick-up, conjugava els dos primers dígits d'una quantitat de diners que un empresari madur estava disposat a pagar a uns xantatgistes per no divulgar la seva aventura amorosa (pick-up) amb una joveneta.

La novel·la és una de tantes que l'autor va ambientar a la ciutat de Detroit quan comen?çava la seva lenta decadència com a capital de la indústria automotriu americana.

A la novel·la, Harry Mitchell, amo d'una fàbrica de panys de seguretat d'automòbils, encarna a l'heroi americà que vol fer justícia pel seu compte perquè no es refia de la policia.

S'oposarà a uns xantatgistes matussers i sense escrúpols, plantarà cara a un sindicalista que l'amenaçarà amb el boicot i descobrirà un treballador que sabotejava la producció.

Aquest milhomes no defuig cap desafiament. No es deixa trepitjar per ningú. És un ésser que, quan està acorralat, reflexiona sobre el camí a seguir. Agafa alè. Recupera la confiança en si mateix i experimenta la necessitat de passar a l'acció. L'essència del seu benestar és sentir-se capaç de roman?dre tranquil, relaxat i, a la vegada, potent i segur. No sotmetre's a cap intimidació amb amenaces, violència o crueltat. No fugir mai. Afrontar qualsevol problema que es presenti. Ser pràctic i responsable però només fins a cert punt. Intentar raonar amb l'adversari. I, si el raonament no funciona, clavar-li una puntada de peu a les dents. Aquestes són reflexions del protagonista, que no és cap angelet.

Més enllà de la trama, el llibre glorifica la violència contra la violència, un aforisme molt arrelat entre la gent dels Estats Units. L'individu és responsable de la seva pròpia defensa. La violència "defensiva" es justifica per impedir l'amenaça que s'apodera de la voluntat, la por que domina el subconscient i la submissió que condueix a l'esclavitud.

Doncs bé, qualsevol actitud violenta d'un ciutadà individual contra uns fatxendes que li fan la vida impossible s'ha de rebutjar perquè és retornar a la llei del talió.

En canvi hi un tipus de violència estructural que, emparada per les forces repressives i l'aparell judicial, condemna la gent a l'atur, destrueix les conquestes laborals i empobreix els serveis socials, la sanitat i l'educació.

Per tal de combatre aquesta violència, sense ajupir el cap, ni admetre bastó, "anem tancant les portes a la por" (Salvador Espriu, La pell de brau, poema XXV).