En aquest túnel del temps en què ha entrat Girona -fora parcs urbans, fora vida nocturna, fora autobusos pel Barri Vell-, dels discapacitats físics se'n tornarà a dir "paralítics", que era com es coneixien en l'època que semblen enyorar els nostres governants. Época en la qual el paralític s'havia de procurar pels seus mitjans una cadira de rodes i un modus vivendi, i depenia de gent de bona voluntat per pujar i baixar escalons, voreres i autobusos, ja que el concepte "adaptat" no existia, o existia només per referir-se a pantis que s'adaptaven com un guant a la silueta femenina (accepció avui desapareguda per sexista, a menys que s'acompanyi d'alguna referència a la silueta masculina). No hem de trigar a veure l'alcalde en 600 i els plens retransmesos en blanc i negre.

Treure a l'entitat Mifas la gestió de les zones blaves per motius merament econòmics demostra que pel túnel del temps s'hi han colat també tecnòcrates de temps obscurs. Si eliminen línies de bus per deficitàries i acaben amb les carpes de la Devesa per "obsoletes", res més natural que adjudicar les zones blaves a qui més pagui. L'administració no està per servir els ciutadans sinó per obtenir beneficis, i el seu major greu és no poder recuperar els diners malgastats en rebaixar voreres.

A no tardar, és d'esperar que l'ajuntament aixafi les guixetes de l'ONCE que poblen les cantonades, a poder ser en hores que no estiguin ocupades, però això no és imprescindible i dependrà de si surt més barat. Si fa un concurs públic trobarà una empresa de les de debò, de les que engreixen els comptes de beneficis en lloc de fer caritat, que es pugui instal·lar al seu lloc.

El menjador social La Sopa, una altra mostra de caritat infructuosa, de moment es mantindrà. No per sensibilitat social ?-quina expressió més démodé- sinó perquè pot aportar ingressos extra fent pagar als indigents 15 euros per àpat. El cafè a part, per descomptat.