o fa tant, els no fumadors sobrevivien condemnats a empassar-se les aspres glopades emanades de la boca pudent i riallera dels fumadors. Ningú gosava qüestionar la tirania dels tabaquistes, protegits per la figura masclista del cow-boy Sant Marlboro. Una vella asmàtica, un nounat, una soprano, un canari engabiat, un ferit greu... tots ells havien de suportar, compungits, la fumèrria tòxica del núvol nicotínic. Però la truita es va girar. La informació va vèncer la publicitat. O potser van ser els elevats costos sanitaris del càncer de coll i pulmó? El fet és que, tal com ha de ser, avui és el fumador l'estigmatitzat. Té llibertat per aspirar combustions agressives a condició que no imposi al veí el seu vici. Ah, la truita! També està girant a Catalunya. Era un moment llargament esperat. Acabar amb la imposició espanyolista. Quin descans! Va, que ja ho tenim! Ara els espanyols ja no són dominants a Catalunya. Van quedant en minoria i comença a dominar l'home de la terra, el català. Malgrat les resistències, les aigües retornen a la llera. Hi ha gent molt molesta, ja ho sé. Els antics fumadors. Però ja s'hi aniran adaptant. Per bé del món, potser fins i tot plegaran de fumar.
