Els "unionistes" en realitat són nacionalistes espanyols, com veurem tot seguit. Catalunya, però, és un país de pusil·lànimes lingüístics i, malauradament aquesta espècie nefasta i contagiosa es dóna entre els acadèmics, els periodistes, els historiadors i, naturalment els polítics.

Són aquells que eviten el terme "espanyol" per referir-se a la llengua dels "castellans" (que antigament, als Països Catalans, era sinònim d'"espanyol"). És evident, però, que si aquest és el terme que els castellans han triat (encara que sigui usurpat) per anomenar la seva llengua -des del segle XVI- no els podem negar aquesta voluntat. Semblantment, el país dels espa?nyols, dels qui parlen espanyol, és Espanya, i no subterfugis com "Castella", "Estat espanyol", "Meseta", "Madrid" o l'absurd "la resta d'Espanya". Personalment els correctors d'algunes editorials que han publicat llibres meus, m'han canviat la paraula "espanyol" per castellà, que ja no és ben bé el mateix. Per tant, de la gent que parla espanyol als Països Catalans, no n'hauríem de dir "castellanoparlants", sinó el nom que es diu a tot el món, hispanoparlants. Igualment quan parlem de la Monarquia Hispànica i entelèquies semblants -a nivell d'historiadors-, en realitat ens estem referint a una suma de sobiranies, fins al 1714: Espanya -però encara que es parlava de les Espanyes, que deixava veure aquella suma-.

Igualment, no hem de renunciar al terme Països Catalans, a condició que li donem només un sentit cultural, històric, lingüístic i fins geogràfic -però no polític- com fa un geògraf francès al famós llibre La Mediterranée catalane. Sàpiguen els qui trien eufemismes com "països de parla catalana", "arc mediterrani" o simplement "mediterrani", que els anticatalans s'enfaden igualment, perquè parteixen d'un no reconeixement irracional d'un fet evident.

Ja que hem esmentat els historiadors, en molts casos se'n porten la palma de ruqueria pusil·lànime. Mentre els espanyols s'afarten de parlar d'"Espanya" com a mínim des dels romans -els socialistes- o fins i tot des del Big Bang -el PP-, molts d'aquells es neguen a parlar de Catalunya, reialme català, monarquia catalana, que són els termes exactes que defineixen el que anomenen Corona d'Aragó -un terme purament legalista, que, a més, els espanyols manipulen grollerament convertint-lo en Regne d'Aragó; això sí, tenim l'expressió mitja figa "Corona catalano-aragonesa"-.

Amb el mateix sentit, actualment es qualifica d'"unionistes" els qui s'oposen al dret d'autodeterminació dels catalans, que és una gran bestiesa, d'una part perquè es refereix a un altre context (Regne Unit), i de l'altra perquè té unes connotacions positives. Els unionistes són, en realitat "dependentistes", que és el terme que hauríem de fer servir, i fins i tot, simplement, imperialistes (i colonialistes en l'àmbit econòmic i de tracte). O, simplement, nacionalistes espanyols: i ho són tant el PP com C's i la part que mana de PSC, i la patuleia feixista i racista que els acompanya -PxC, Partido Español, etc-. La resta no som "sobiranistes": clar i català, som independentistes.