Tots els països del món reben, algun cop, la visita de la Història. De la Història en majúscules. Són moments esperançadors, extraordinaris, il·lusionants, singulars... Difícilment repetibles. Moments que suposen un abans i un després, un punt de no-retorn, un inici d'etapa nova.
La Manifestació de l'11 de setembre de l'any passat, que portà al carrer una de cada cinc persones del país, va evidenciar que la Història es troba hostatjada en el nostre poble disposada no tan sols a ser testimoni d'un d'aquests moments sinó també a prendre'n acta notarial. Els episodis que han tingut lloc de llavors ençà, viscuts amb entusiasme, rigor i seriositat, així ho confirmen.
La Via Catalana de demà serà una altra de les expressions que visualitzarà la grandesa del moment. I és que, per les mans enllaçades de centenars de milers de persones, del Pertús a Alcanar, circularà una quantitat ingent d'energia constructiva i positiva que desprendrà autoestima, convenciment, desig de llibertat, esperança, fermesa i il·lusió.
Tothom té, legítimament, els seus anhels, ideals, pensaments, però aquests moments tan especials demanen altura de mires, coratge, esforç, serenitat... i, sobretot, unitat. I és que, en les coses importants, és fonamental que anem molt units per al bé dels interessos col·lectius.
A vegades es diu que els catalans tenim referents d'unió únics al món, com ara la sardana i els castells, però que, com a poble, a l'hora de defensar els nostres interessos, som incapaços d'anar tots a una, de fer pinya i d'avançar junts. Doncs bé, demà tindrem una d'aquelles ocasions úniques per continuar trencant aquests prejudicis, per donar-nos les mans, sigui quina sigui la nostra ideologia, llengua, religió... i per deixar ben clar que volem decidir, tots plegats, el millor futur per a la nostra nació.
L'èxit de la Via Catalana emetrà, en aquest sentit, un gran missatge a tot el món.
En el món global en què vivim, aspirem, des de la dignitat i la normalitat, a viure la nostra condició de catalans d'acord amb les nostres característiques com a poble; a tenir una relació d'igual entre iguals amb els altres països del món i a ser presents allà on es prenen les grans decisions.
Hem de tenir el convenciment, ara més que mai, que l'assoliment de la plenitud nacional de Catalunya només depèn de ?nosaltres. Vulguem participar, doncs, del moment -irrepetible- que ens ofereix la Història. Bona Diada a tothom!
