Després de la introducció l'any passat de la jornada intensiva en nombrosos centres escolars, el curs d'enguany ofereix poques novetats remarcables llevat de les estretors econòmiques que han caracteritzat els últims anys. El cert és que es tracta d'un dels inicis de curs amb ?menys protestes dels darrers temps. A la ciutat de Girona, s'ha viscut la cara i la creu. La cara és la dels 340 alumnes de l'escola Pericot que han pogut posar els peus a la nova escola després d'haver estat set anys en mòduls prefabricats. La creu és l'escola Bosc de la Pabordia que, malgrat els esforços dels pares, no està a punt per a l'inici del curs.
Segons les dades de la Generalitat, aquests tres últims anys s'han incorporat 71.426 alumnes, mentres que la plantilla de professors n0 ha augmentat gens. Això constitueix per si sol un argument de suficient pes per confirmar el deteriorament progressiu del sector per molt que des de la Conselleria d'Ensenyament s'intenti cada any treure ferro al tema. Amb molts més alumnes i el mateix nombres de mestres, el resultat de l'equació és clar. La Consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va preferir ahir barrejar naps amb cols enlloc d'afrontar problemes de més calat que incideixen en la qualitat educativa. Segons ella, "l'onada d'il·lusió que va viure ahir el país -referint-se a la Via Catalana de dimecres- dóna una dimensió especial a aquest curs". Els problemes no es resolen encarregant una auditoria a 14 centres gironins amb resultats baixos a les proves de sisé quan les causes no són massa difícils de detectar: es tracta d'escoles situades en zones desafavorides. El que cal tenir present és que la capacitació educativa és el millor antídot contra la desocupació i el principal motor per al desenvolupament econòmic i social. I els governs no poden eludir aquest compromís amb els seus ciutadans. El futur d'una generació està en joc.
