El passat mes d'agost va morir mossèn Joaquim Cornellà, que era conegut per molts com el Rector de Santa Afra. Els prop de cinquanta anys de servei en el santuari havien creat un estret vincle entre el mateix santuari i el capellà-custodi, que al mateix temps tenia cura d'unes parròquies d'aquell entorn. Havia complert noranta-sis anys, i en els darrers temps vivia retirat a la residència sacerdotal Bisbe Sivilla. Allí havia tingut ocasió de parlar amb ell i la conversa es mantenia animada fins que es feia alguna referència a Santa Afra. Aleshores se'l veia trist, callava, i no hauria estat estrany que li caigués alguna llàgrima. Havia passat una gran part de la seva vida en aquella santa casa que havia conegut amb una gran activitat i plenitud i lamentava la decadència en què ara es troba.

El diumenge, 4 d'agost vaig anar al santuari i vaig veure tota l'esplanada exterior plena de cotxes, i encara n'anaven arribant, de tal manera que havien d'aparcar a la carretera. No vaig intentar entrar a l'església perquè vaig suposar que estaria plena a vessar. L'endemà era la festa patronal i es devia celebrar el diu?menge per facilitar l'assistència dels fidels. Vaig pensar que si mossèn Joaquim ho veiés, es posaria content. Això era el diumenge i el dimecres següent vaig llegir al diari l'esquela del mossèn. Havia mort el dimarts sis, l'endemà de la festa de Santa Afra.

Certament aquest santuari no té la vida que havia tingut en altre temps. Tot ha canviat molt; però la devoció es manté. L'hostaleria està tancada; però el temple s'obre tots els diumenges, unes hores al matí i unes hores a mitja tarda. Les campanes encara es fan sentir per convocar els devots. A la una se celebra la missa, i a la tarda es resa el rosari. Els nombrosos llantions que cremen sempre davant l'altar demostren que no s'ha extingit la devoció a Santa Afra i a la Verge de les Neus que allí es veneren.

Mossèn Joaquim va començar com a Vicari de Ginestà. El rector de Ginestà tenia al seu càrrec el santuari, i el vicari també hi col·laborava. En morir l'antic rector, mossèn Joaquim passà a ser ecònom i posteriorment, rector. Amb l'escassesa de capellans, anà acumulant fins a sis o set parròquies, algunes amb un cens molt reduït. Un dia m'explicava que el senyor Bisbe li preguntà com anaven les parròquies que tenia al seu càrrec. Ell li respongué que aquell any havien mort la meitat dels feligresos d'una de les parròquies. Davant la perplexitat que causà al prelat, li aclarí que en aquella parròquia només hi vivien dues persones, i en morir-se una el cens quedà reduït en un cinquanta per cent.

En l'època en què mossèn Joaquim era vicari, al santuari hi estiuejaven algunes famílies de Girona. Eren temps difícils, i es buscava un estiueig a bon preu i proper a Girona. Especialment, per esbargir la mainada, amb un canvi d'aires i un major contacte amb la naturalesa. Llogaven habitacions amb dret a cuina. Cada família es cuinava al seu gust, i molt especialment atenent al que necessitaven les criatures, que era el que més hi abundava. Però el jove vicari els oferia el servei de la compra. A primera hora del matí rebia els encàrrecs i seguidament amb una motocicleta atrotinada recorria aquells entorns per tornar proveït de carn o altres productes que no donava l'horta del mateix santuari. Aquells estius el santuari tenia una animació extraordinària. La gent s'hi sentia bé i la mainada es divertien i feien salut.

Santa Afra ha estat un lloc de pelegrinatge per a la gent de la vall del Llémena i també pr aels de Girona. S'hi han celebrat casaments i tota classe de trobades, especialment de caràcter religiós, però també social i familiar. S'hi han viscut jornades de reflexió i s'hi ha celebrat tandes d'exercicis espirituals. Uns hi han buscat només la naturalesa, els bons aires, la tranquil·litat, o l'arròs fumejant en una taula ben parada. Altres han aprofundit en l'espiritualitat de les celebracions. Durant uns anys, el dia de la festa hi acudia l'escolania del Mercadal, amb el seu director, el ben recordat mossèn Fernando Forns. Els joves cantaires participaven en la celebració religiosa i la tarda organitzaven una vetllada en l'esplanada, amb un atractiu repertori festiu.

En els primers anys trenta del segle passat quan l'equip gironí de futbol pujà de categoria i volgué comportar-se com els grans equips, en vigílies d'un partit decisiu el club organitzà una estada dels jugadors a Santa Afra, per preparar-se allí concentrats amb un control de la seva activitat i de la dieta convenient per estar en forma.

El santuari ha estat centre de romiatges, especialment per la gent de les poblacions d'aquells entorns. Hi ha constància d'una multitudinària romeria que se celebrà el 16 d'octubre de l'any 1904, en ocasió de commemorar -se el cinquantenari de la proclamació del Dogma de la Immaculada Concepció. S'hi aplegà gent vinguda de les parròquies de la que s'anomenava Vall de Rocacorva. Sant Gregori, Canet d'Adri, Ginestà, Biert, Adri, Cartellà, Montcalp, Sant Medir, Sarrià de Dalt, Domeny i Talaià. Parròquies que totes elles tenien rector propi, i algunes fins i tot rector i vicari. I que la major part ara estan agrupades compartint un rector entre vàries. També la majoria han perdut bona part de la població que havien tingut. Aquell devot aplec es desenvolupà amb un dens programa de matí i tarda. El matí ofici solemne, interpretant- se la missa de Perossi, Te Deum Laudamus. Per la tarda Rosari cantat seguit del sermó que predicà el pare caputxí Miquel de les Corts, del convent de Sarrià, de Barcelona. Aquell dia d'octubre tots els camins que menen al santuari anaven plens de la gent que, la majoria a peu, es dirigien a la celebració. No cal dir que ningú hi anà en cotxe i només els més afortunats ho feren en carro o en tartana.

L'afecte i devoció vers el santuari per part de la gent de la contrada es manifestava també en la cooperació en les obres que s'hi realitzaven. Qui hi aportava un donatiu d'acord amb les possibilitats, i qui participava amb el seu treball personal. En la paret exterior del campanar hi podem veure una làpida amb una inscripció que recorda que en aquell lloc hi morí aixafat pel seu propi tombarell, mentre participava en les obres de construcció de la torre de les campanes, el veí i propietari de la parròquia de Ginestà, Manel Carbonell i Perpinyà. Com es pot observar, el lloc és extraordinàriament estret, i un carro hi passava tan just que amb un petit moviment es podia produir la malaurança, com va ocórrer aquell dia, 2 de maig de l'any 1904.

Ara, quan sentim el toc de la campana de Santa Afra que invita a la pregària, tindrem un pietós record per mossèn Joaquim i per tots aquells que, en tot temps, han dedicat el seu esforç i el seu treball a aquest emblemàtic santuari.