Consigna del govern Mas: ara toca parlar de la consulta, no de la Unió Europea. Però no li fan cas, i se succeeixen els pronunciaments i les advertències: una Catalunya independent seria un nou estat europeu (per geografia) que hauria de trucar a la porta de la Unió i vés a saber si el deixarien entrar. I aquesta incertesa pot allunyar els inversors, segons avisa, per exemple, el promotor de Barcelona World (ciutat dels casinos).

Dir que el tema, ara, és la consulta i prou, suposa un exercici teòric allunyat de la realitat humana. En la teoria, la consulta no pressuposa el resultat, i per tant, tothom la pot defensar. En la pràctica, tres de cada quatre persones que lluiten per convocar-la la veuen com un pas molt important en el camí cap a l'estat propi, com un moviment estratègic destinat a posar el Govern espanyol entre l'espasa i la paret: a veure si s'atreveix a dir que no al resultat inequívoc d'unes urnes plenes. Ningú no s'esforça per convocar una consulta si tant li fa guanyar-la com perdre-la. Els que volen la consulta per votar en contra són una minoria, diria que il·lustrada i democràticament admirable, però escassa, perquè la majoria dels qui volen quedar-se a Espanya prefereixen estalviar-se el risc i el maldecap.

Per tant, quan parlem de la consulta parlem de la independència, i per això cada vegada es posen damunt la taula més arguments que passen de llarg de la primera i incideixen directament en la segona. La hipòtesi de quedar exclosos de la Unió Europea és una amenaça especialment efectiva, ja que causa molta inquietud en els ciutadans. Encara que en els moments d'ira acusem Europa de tots els mals, la convicció general és que a fora la passaríem molt més magra.

Fins ara, les respostes de la banda independentista estan lluny de ser convincents: hi oposen la certesa moral i apel·len a la coherència democràtica, com si el fet de tenir raó fos suficient per triomfar en la lluita d'interessos de la política internacional. Conscient del perill que les galledes d'aigua freda europea desactivin l'estat de mobilització que es va mostrar en la Via Catalana -i que aquesta realimenta-, el govern Mas voldria que ens centréssim només en la consulta i en l'actitud de Madrid al respecte, perquè mentre les advertències d'Europa més aviat desanimen, les negatives que vénen de Madrid provoquen l'efecte contrari: carreguen les piles del sobiranisme.