o entenc aquesta mania d'alguns de voler ser de la EU i d'uns altres perquè no ho ?si?guem. De veritat val la pena tota aquesta moguda per ser un estat de la comunitat europea? Amb un parlament que s'acosta als mil parlamentaris, molts d'ells elefants no democràtics tipus Vidal QuadrasAlmunias, que són els que fan les lleis d'aquesta Europa? Una Europa que mai no ha volgut reconèixer la nostra llengua? Amb una estructura de funcionaris multimilionària i terriblement ineficaç? Amb estructures de gestió de subvencions altament corrompudes i que controlen lleis i moviments de diners?

De veritat algú vol ser d'una Europa que ens dirà arrenca la vinya i planta patates, i al cap d'un temps arrenca el cony de patates i planta vinya, en funció de les necessitats dels interessos dels països més grans? Que ens diran ara pesca, ara no pesquis, ara no ens toquis les pilotes que et multo per tal i per qual, ara tanca el banc (ho dic així perquè només ens en queda un...), ara fes tal o qual política d'immigració, etc.

Per què volem formar part d'una Europa que fa lleis per protegir determinats lobbies industrials que permeten, per posar un exemple, barra lliure als xinesos amb la condició que determinades multinacionals, i només aquestes, tinguin el mateix tracte a la Xina, mentre la resta d'empresaris han de lluitar contra reglaments i corrupteles? De veritat algú vol un estat en què no puguem protegir la nostra indústria (la que queda...) ni puguem posar aranzels als productes que provenen de la competència deslleial de països que paguen sous de 50 euros mensuals i sense cap dret, i que enfonsen el nostre sistema productiu?

Ara que molts ciutadans europeus desitgen sortir d'aquesta estructura, i que països com Dinamarca n'estan fins al monyo de pagar per la ganduleria i la corrupció sense mesura dels països del sud, resulta que ara ens agradaria tornar a pagar per unes estructures polítiques arcaiques, amb una majoria de parlamentaris fent catofes.

Que no tenim prou feina a casa per fer dissabte, fer ras i net i començar de nou amb un sistema polític diferent de participació ciutadana en l'elecció dels nostres representants? No tenim prou feina amb modificar el sistema de sectes polítiques i de molts municipis feudals, en lloc d'ajudar a consolidar aquest model a Europa?

Com pot ser que ara ens discutim per pertànyer a una estructura que ha donat cent mil milions d'euros per salvar la Banca Espanyola? Som conscients del que són cent mil milions d'euros? Si agafem un milió de Pimes, toca a cent mil euros per Pime! Quins disbarats i quanta corrupció d'alt nivell.

Francament, en tot cas, jo aposto perquè siguin ells els qui ens demanin per entrar i ja decidirem nosaltres si volem ser com Suïssa o Noruega, o si volem fer com Anglaterra i posar les nostres condicions, si és que, quan arribi el moment, Anglaterra encara és membre de la Comunitat.

I que no ens surtin ara amb la bajanada de l'Euro. Tota la vida he pagat a Europa amb moneda única, amb una targeta de plàstic sense fronteres. L'euro va anar molt bé per blanquejar tot els diners de la màfia en països com Espanya, per anar a la notaria amb bitllets de 500, portar maletins amb centenars de milions d'euros d'un país a un altre sense haver d'anar al banc a registrar els canvis de moneda, etc. L'euro va representar un abans i un després per a la màfia i la corrupció, però a nivell industrial i a nivell particular en general va representar una inflació galopant.

Per això vàrem tenir l'euro immediatament, però de les coses importants, res de res. Encara ara els títols universitaris dels diferents països no es convaliden automàticament, i ja fa 25 anys que discutim el tema. Estareu d'acord amb mi que per tal mantenir el lliure comerç entre països, o fins i tot l'euro, no cal aquesta estructura política corrompuda.

Us ho dic amb la mà al cor. No sé si faríem bon negoci passant a dependre d'aquesta Europa, i novament d'Espanya, de retruc, fent la volta per Brussel·les.

Francament, President, potser faríem bé en agafar l'expedient d'Europa, fer-ne bocinets, llençar-los al wàter, i estirar dues vegades la cadena, no fos cas que, com passa sovint amb les grans tifes, en el primer intent alguns bocins quedessin surant. Així, potser deixarien d'amenaçar-nos amb aquesta ximpleria que quedaríem aïllats, com els pobrets països d'EEUU, Japó, Brasil, Noruega, Canadà, Austràlia, Suïssa, Nova Zelanda, etc.

Bé, per acabar, molts d'ànims! Qui sap si unes quantes garrotades com a pas inevitable (de ben segur de molt poca transcendència...) i potser la independència.