Al'amic Joan Gutiérrez; tossenc i gironí. Optimista? No. Pessimista? Tampoc. Tocar de peus a terra. Com deien els nostres avis "de tot i que te'n tinguis". I ara com ara, no tenim res de res. Sentit de la història? Ben poc. Ens fèiem la il·lusió que el so de la cadena solidària arribaria a Europa. I se'ns ha respost amb el silenci. Només alguns diaris del Regne Unit de la Gran Bretanya han informat mitjanament els seus lectors.
El silenci? Encara era massa. Els fariseus de torn -d'accent castellà- no n'estaven satisfets. No en tenien prou amb el silenci d'Europa. Per allò de "qui calla, atorga". I no han parat de fer el corcó. I tant i tant ha anat el càntir a la font que els representants de Brusel·les l'han trencat. Han trencat el silenci.
No és la primera vegada. Ja l'any passat "ens van renyar". Llavors de la gran manifestació del milió i mig de persones. Ara sí que ens escoltaran. Sense recordar que la Unió Europea no és unió de nacions, sinó d'estats. Estats que, justament, tenen com l'Estat espanyol, molts ous per amagar.
La Unió Europea interpreta la llei segons les circumstàncies. Negligeix cantar al soci espanyol la Carta dels Drets Humans. Però als catalans "ens renya". Ens diu: si convoqueu el referèndum -i guanya la via sobiranista- no sereu admesos a Europa. D'això se'n diu una epiqueia!
Tanmateix la cadena i el repic de campanes a les 17.14 h han significat tota una lliçó. Per als de fora. Però sobretot per nosaltres. Estem sols, amics meus. Com escauen, en aquests moments, els versos de Josep Vicenç Foix!
"Sol i de dol i amb vetusta gonella"
Sols i dividits, que és el pitjor. Que dormim, senyors parlamentaris? Quan deixareu les vostres picabaralles? Quan tindreu, més enllà de la vostra parcel·la ideològica, un gest de generositat envers Catalunya? Ara és la vostra hora. Mostreu la mateixa unitat d'acció que ha mostrat la societat civil!
