Resulta sorprenent la manera en què ha quallat l'expressió "el dret a decidir" per anomenar el que, de fet, seria, en clau de Dret internacional, el dret a l'autodeterminació dels pobles i, més en concret, en el cas català, el dret a la secessió. Ni tan sols a Madrid discuteixen el que és un eufemisme trampós. El dret a decidir, en si mateix, no vol dir res si no es diu quin és l'objecte de la decisió. Decidir què? Cada dia decidim un munt de coses. Des d'una accepció política, hem exercit un munt de vegades el dret a decidir, ja sigui quan vàrem votar la Constitució i els dos Estatuts, o sigui cada vegada que votem en unes eleccions. El que està en qüestió no és el dret a decidir, sinó el dret a separar-se de l'Estat espanyol, a independitzar-nos.
El que és legal o il·legal, legítim o il·legítim, no és el fet de decidir, sinó la cosa a decidir.
Una consulta sobre l'establiment de la pena de mort seria inconstitucional i, per tant, no seria permesa, encara que sigui quelcom vigent en molts països del món, i encara que el poble ho demanés. D'altra banda, que ens deixaran decidir sobre els impostos a pagar? Ni tan sols sobre qüestions com la prohibició del burka a casa nostra tindran el valor de consultar-nos.
Doncs que no em vinguin amb tota aquesta història del dret a decidir. Sento que em fan trampa, que utilitzen les paraules per manipular-nos. I no m'agrada.
La qüestió que convé examinar, doncs, és si tenim el dret a la secessió. Es sabut que la Constitució actual no ho contempla ni ho permet. Una Constitució que va ser refrendada pel poble.
En concret, a Catalunya, per un 80%. La Constitució és un gran pacte on es poden renunciar determinats drets civils, com, per exemple, el dret a la secessió. Es un contracte que no es pot canviar de manera unilateral. Considerant que la democràcia no és només la voluntat del poble, sinó el compliment de les lleis i els pactes subscrits, ens ha ben enxampat: Legalment l'Estat espanyol té la paella pel mànec. I contraposar democràcia a legalitat em sembla un altre fet trampós.
L'expressió "el dret a decidir" és part d'una política del nacionalisme català que utilitza de manera eficaç unes campanyes basades en l'èpica dels mots. Catalunya lliure, la voluntat del poble, l'ofec econòmic, la democràcia. Aquesta utilització de les grans paraules per moure el personal em posen sempre en guàrdia. Em sento manipulada.
El polítics ens parlen molt de drets, com si ens concedissin quelcom, però quan ens enfronten a una decisió difícil el que fan, en realitat, és derivar en els ciutadans, sovint mal informats i manipulats per fortes campanyes de propaganda, la responsabilitat de la decisió. Si surt malament, sempre poden dir "oh!, el poble ho va votar". Subjectes de dret o coartada política? El dret a decidir o la responsabilitat de decidir?
Dit això, personalment tinc ganes que es faci la consulta d'una vegada i ens deixin de torturar amb tota aquesta història. Com a mínim, sabrem on som. O no? Que facin la consulta però que donin als partidaris del "no" les mateixes possibilitats d'explicar-se que als partidaris del "sí". Que no presentin els partidaris del "no" com els dolents, gent que no s'estima Catalunya, sinó com aquells que creuen honestament que la independència no és, de lluny, la millor solució als problemes del país. De moment només sento als favorables del "sí", en una campanya aclaparadora on repeteixen que cal que ens separem perquè ens maltracten i treuen sempre el memorial de greuges. Però amb això no n'hi ha prou, calen explicacions de com pensen resoldre els molts problemes que un procés d'independència genera. Saber si és possible i si la situació serà millor. I no em valen només afirmacions sense arguments sòlids. Que ens demostrin que un procés cap a la independència és quelcom més que una aventura incerta a la qual ens aboquem per un cabreig induït, per una reacció visceral de rebuig. El seny català mana tenir compte on ens fiquem. Cal valorar bé les conseqüències de les nostres accions. Ser responsables, perquè aquí equivocar-se seria massa greu. I cal valorar que ens podem equivocar.
Si cal fer la consulta sobre la independència, fem-la, però de manera lleial, amb arguments contrastats i seriosos, sense eufemismes, sense estigmatitzar als partidaris del "no". Fem un debat com cal, dient les coses pel seu nom. Parlant clar i català.
