Agraïment

juan m. jimenez sánchez. tossa de mar.

Vull agrair de tot cor la atenció humana que m´ha donat la Sra. Maite Baldu, dels serveis socials de Santa Coloma.

Persones amb aquesta humilitat i amor que atenen les persones necessitades, només amb les seves paraules i aquesta mirada tan dolça. A un se li treuen totes les penes i l´animen a lluitar encara més per les persones necessitades.

Que Déu la beneeixi.

Un adéu esperat ....

M. Carme Casals Bonfill. Llambilles.

Han estat dies de tristor esperant un no desitjat desenllaç.

Val a dir que durant aquest temps de lluita del meu pare, han estat moltes les persones que ens han donat suport, especialment els equips mèdics del doctor Pamplona de l´hospital Santa Caterina de Salt, de la doctora Del Barco de l´Hospital Trueta de Girona i tot el personal de CAP de Cassà de la Selva, especialment la doctora Marta Ripoll i la infermera M. Àngels Burcet. Tots ells han demostrat, en tot moment, una gran qualitat humana.

Gràcies a tots per fer la tasca ben feta i no hi ha dubte que les persones com vosaltres han de rebre el reconeixement quan s´ho mereixen i tant per mi com per la meva família ara és un d´aquests moments.

És per tot això que volem encoratjar a tots el professionals de la sanitat a continuar posant aquest punt d´humanitat en la seva vocació, sobretot ara que hi ha manca de recursos. Es aquesta humanitat la que fa més suportable la malaltia per als malalts i la situació que aquesta provoca en l´entorn familiar.

En nom de tota la família una vegada més, moltes gràcies.

Una família molt agraïda i en nom de tots ells.

La veu de Catalunya

Francesc A. Picas. LA JONQUERA.

Catalunya en els anys de Guifré el Pelós era un regne independent. El 1714, Felip V usurpà a Catalunya la independència política i reduí Catalunya a una província espanyola, contra la voluntat del poble català. Per Madrid, de llavors fins ara, Catalunya és Espanya, però pels catalans Catalunya continua essent Catalunya.

En aquests tres-cents anys en què hem estat forçosament sotmesos políticament, Catalunya ha mantingut una bona i sincera amistat amb el poble espanyol. Tots els emigrants que han vingut a casa nostra, han estat ben acollits, i han vist respectada la seva llengua, els seus costums i la seva cultura, Catalunya ha donat feina a milers d´obrers de parla castellana, s´han constituït famílies bilingües i junts hem passat hores agradables i amb germanor.

D´altra banda, Catalunya no ha perdut mai el desig de recuperar la seva personalitat oprimida. Vol ser un govern de primera classe, no de segona. Un govern a la mateixa altura del govern de Madrid. Vol administrar el seu patrimoni sense haver de pidolar diners al Govern central.

Catalunya ha manifestat el passat onze de setembre el dret a decidir, a expressar a través de les urnes el tipus de govern a què aspira. Demanem al poble espanyol, que apel·lant la nostra amistat, per damunt de la Constitució espanyola i del Tribunal Constitucional, respecti la veu de Catalunya.

La joventut i la crisi de valors

Jesús Domingo Martínez. Girona.

Durant la tercera setmana d´agost vam conèixer l´Informe anual de la Joventut a Espanya. Amb la necessària cautela amb què cal prendre aquest tipus de radiografies, és cert que la foto fixa ens ajuda a auscultar la salut social d´un determinat grup i, òbviament també, a diagnosticar algunes de les seves malalties.

És significatiu l´escàs interès que els joves semblen mostrar per qüestions tan decisives com la religió o la política, i desolador que es desentenguin d´un fenomen tan present en el nostre país com la immigració. Res és casual i podem quedar-nos en la superfície o aprofundir en les veritables causes.

La crisi que patim mostra aquí d´una manera descarnada les seves profundes arrels morals, una crisi moral que és en realitat tota una crisi antropològica com indica per exemple el fet que cada vegada en l´àmbit de tot l´Estat es tinguin menys fills i que els tinguin a edats més tardanes. En els últims anys hi ha un repunt esperançador en el percentatge de joves que acaba la seva formació universitària i en la reducció de l´altíssim fracàs escolar, però l´atur és encara una llosa massa pesada, s´ha reduït la taxa d´emancipació i seguim sent un dels països amb una ràtio més reduïda de joves emprenedors. Una societat sense fills i amb una gran quantitat de joves en aquesta situació és una societat sense futur. És l´hora d´obrir els ulls i d´adonar-nos que les solucions al que ens està passant no són únicament econòmiques i financeres.

By Ex-paña

maria salip calvó. girona.

Observo i constato sobre el fenomen separatista que s´sobre camí amb tanta força en aquest país. En principi no era separatista, atès que tota la meva vida he viscut en una Catalunya dins Espanya i el règim de Franco, que era un paradís fiscal, ja que amb un sol govern quasi no pagàvem impostos. Ara amb 17 autonomies, el govern central i a sobre el Rei (imposat per Franco), amb el pack de prínceps, princesses i Urdagarin per a més inri. Hem de suportar 18 presidents, vicepresidents i tota la parafernalia de gent endollada que els acompanyen, això en temps de crisi, esdevé una càrrega insoportable. A més han retallat a tort i dret a la classe treballadora, ells es dediquen a conservar i preservar els seus sous, sobresous, sobres i privilegis. Els impostos ens escanyen, ens estan espoliant, mentre ells fan pinya per dissimular i tapar les corrupcions, són una casta intocable. Davant aquest panorama, en el qual Espanya ja no existeix, sinó 17 regnes de taifes, no és estrany que els catalans vulguin separar-se d´aquesta rèmora que és Ex-paña.

Si Rajoy fos la meitat de patriota que els catalans, canviaria la Constitució per fer una consulta sobre si els espanyols volen seguir amb aquestes autonomies que ens dessagnen; però és clar ni ell ni cap dirigent polític els interessa, tenint en compte la bicoca que tenen en tenir endollada una massa ingent de paràsits que viuen d´aquest muntatge. Amb una majoria absoluta, fruit de la desesperació dels ciutadans, podia haver fet moltes coses per millorar i canviar tantes coses que els ciutadans reclamaven; només s´ha dedicat, com he dit abans, a conservar i preservar els privilegis d´una casta política que és fa insuportable. També aquí a Catalunya, tenim «más» de lo mismo, caldria que ens expliquessin molt bé el preu que ens costaria als ciutadans la separació