Cristóbal Montoro, ministre d'Hisenda i Administracions públiques, adopta el paper de paparra, enganxós i difícil d'esquivar, per imposar deures als 8.116 municipis, a les diputacions provincials, a 11 illes, a 81 consells comarcals (41 són a Catalunya) i a 1.018 mancomunitats de municipis. Com que no en té prou també hi afegeix les entitats públiques empresarials, societats mercantils, fundacions i consorcis.

Tot aquest fotimer d'organismes locals estan obligats a trametre a Madrid informació completa i continuada de la seva activitat econòmica i financera.

A l'oficina virtual d'entitats locals del ministeri s'hi troben les aplicacions informàtiques que s'han elaborat a corre-cuita per comunicar, entre altres, les dades següents: a) percentatges i coeficients dels impostos locals aprovats que s'han d'enviar anualment abans del 30 d'abril; b) el certificat sobre l'esforç fiscal del penúltim exercici que s'ha de remetre abans del 30 de juny de l'any en curs; c) s'ha d'actualitzar el deute públic a cada nou préstec; d) s'han de detallar les partides dels pressupostos, el pla d'inversions amb el finançament i les xifres d'endeutament total abans de cada 31 de desembre; e) s'han de presentar les liquidacions dels pressupostos abans del 31 de març; f) s'ha d'informar trimestralment de l'execució dels pressupostos, del pla de tresoreria a dotze mesos i dels terminis de pagaments a proveïdors; g) s'han de fer previsions dels pressupostos a tres anys abans del 15 de març; h) s'ha d'informar periòdicament l'evolució de les despeses de personal... Uf, quin empatx de dades!

I si no es subministra la informació o s'incompleix la sacrosanta estabilitat, la regla de la despesa o el límit d'endeutament estan previstes un reguitzell de mesures preventives, correctives i coercitives. Els ajuntaments han d'elaborar plans econòmics controlats pels tècnics del ministeri que amb prou feines coneixen les particularitats de les finances locals.

És necessari aquest intervencionisme tan aclaparador? La transparència s'aconsegueix amb l'acumulació de dades reiteratives? On queda l'autonomia municipal? Han de pagar justos per pecadors? Els petits ajuntaments tenen mitjans per complir?

El ministre vol fer passar per l'adreçador els ajuntaments perquè està obsessionat pel dèficit que l'any 2012 va ser un minse 0,2% del PIB (2.148 MEUR), inferior al 0,3% previst.

Aquesta actitud prepotent i arrogant ben segur que emprenya, enutja i fereix aquells alcaldes que gestionen amb eficàcia i eficiència. Ep, que també n'hi ha!

Escolti ministre, resolgui l'insuficient finançament municipal i deixi de tocar el voraviu.