Si la direcció del partit socialdemòcrata alemany (SPD) fos d'esquerres no pactaria amb Angela Merkel. Si els dirigents ecologistes de Die Grüne (Els Verds) fossin d'esquerres, no pidolarien per entrar al govern de la campiona de l'austeritat. Si Die Linke (L'Esquerra), una coalició heterogènia d'antics comunistes de l'Est i de dissidents socialdemòcrates, volgués la unitat de l'esquerra faria mans i mànigues amb socialdemòcrates i ecologistes per enviar a l'oposició a la "reina sense corona d'Europa".
Tots els mitjans de comunicació s'han fet ressò del gran èxit electoral de la cancellera alemanya, que, malgrat tot, no pot governar en solitari perquè no ha obtingut la majoria absoluta dels escons. I en una democràcia representativa la meitat més u dels diputats tenen tota la legitimitat de governar. Aquí a Catalunya va succeir a les eleccions del 2006 quan Montilla, amb menys vots que Mas, va aconseguir forjar el segon tripartit.
És a dir, es pot fotre fora la Merkel del govern per instaurar un tripartit amb un programa de defensa de l'estat del benestar i de solidaritat amb la resta de ciutadans de la Unió Europea.
Es pot redreçar la política econòmica per canviar de soca-rel els plantejaments que fins ara només han afavorit el capital financer per intentar recuperar els drets socials perduts en aquest quinquenni ominós.
Ara bé, reclamar un govern tripartit a Alemanya és un brindis al sol ja que cap de les direccions d'aquestes organitzacions esmentades està disposada a emprendre aquesta perillosa però alhora engrescadora experiència per començar a combatre la desigualtat social que s'ha agreujat entre els alemanys dels diferents länders. Vaja, igual que passa a Espanya.
A més, tampoc un tripartit alemany asseguraria, com ja va succeir a Catalunya, un canvi en la línia política seguida per les formacions de la dreta conservadora europea perquè els capitosts s'han venut a les elits empresarials i bancàries que continuen amb la fal·làcia de "l'austeritat expansiva", exigeixen un estat residual i no accepten cap regulació dels mercats.
Per tant, ben segur que els dirigents d'algunes d'aquestes formacions trairan, una vegada més, el seus votants si donen suport a les polítiques neoliberals que han portat a la bancarrota l'economia d'alguns països europeus i a l'empobriment dels seus ciutadans.
Aleshores què fer? Doncs girar l'esquena a uns partits suposadament d'esquerres per impulsar la creació d'organismes de base als barris i als centres de treball que preparin l'alternativa a una partitocràcia momificada que sacrifica el seu ideari per una poltrona.
Aquesta és la via alemanya, i també catalana, si es vol lluitar per l'emancipació social.
