Quina expressió mes curiosa! La vaig escoltar per primera vegada de boca de no recordo qui, i em va sobtar. Vaig sentir la necessitat de preguntar, per esbrinar una miqueta més de què anava allò dels cafès pendents.
De seguida me'n van fer cinc cèntims i jo vaig completar la foto buscant a Internet. La iniciativa em va encantar, és solidària, és senzilla, està a l'abast de quasi tothom i, el més important, és humana, molt humana.
Realment sobta veure que persones de tot tipus entren a un bar i demanen un cafè i un altre de pendent. Es beuen el seu i paguen tots dos. N'hi ha que fins i tot en demanen més de pendents que dels altres.
Però què vol dir un cafè pendent? És molt senzill. És una iniciativa que va néixer a Itàlia i que ha arribat a Espanya de la mà d'un noi de Barcelona. Consisteix en que, a tots els locals adherits a la iniciativa, tu pots demanar tants cafès pendents com vulguis, els pagues, i la gent del local porta el comptador dels que tenen per donar. En qualsevol moment del dia, pot aparèixer una persona necessitada i prendre un cafè que un desconegut li ha pagat.
Pot semblar que un cafè és poca cosa i, de fet, ho és per a la majoria de la gent que s'ho pot permetre però, malauradament, en els moment tant difícils que estem vivint, cada cop hi ha més persones per a qui un simple cafè és un luxe que no està al seu abast. Aquests 90 cèntims o aquest euro que per a molts té poc valor, és la diferència que algú pugui gaudir o no d'un cafè.
La iniciativa em sembla meravellosa i em consta que cada cop són més les persones que hi volen participar i més els locals que li fan costat. Jo vull animar que cada cop més establiments ofereixin aquesta possibilitat, perquè estic segura que la gent del nostre país hi col·laborarà de forma massiva.
Oferir un cafè a algú que no coneixes i que no es pot permetre pagar-lo és un gest maco, és un gest que diu molt de nosaltres com a societat, que ens fa una mica més humans enmig de la convulsió en què ens han obligat a viure.
I posats a fer, jo em pregunto: no podríem fer entrepans pendents, o menús pendents?
Les organitzacions que ajuden els més necessitats oferint-los aliment estan desbordades. És tal l'increment de persones que necessiten dels seus serveis que sovint no hi poden fer front.
No tots podem dedicar-nos a aquestes nobles tasques, però molts de nosaltres podem col·laborar amb petites coses, com un cafè, que la vida dels nostres veïns que pitjor ho passen sigui una mica més portable, una mica més digna.
Iniciatives com aquesta em demostren cada dia que hi ha molta gent disposada a ajudar si l'hi posen una mica fàcil, si ho poden fer compatible amb el seu dia a dia. És ben fàcil, no has de canviar la teva rutina, no has de fer res massa especial, només has de pensar quan demanis un cafè que no tothom se'l pot prendre i que, amb aquest petit gest, donaràs una mica de felicitat en forma de cafè a algú que ho està passant malament.
Felicitats per l'emprenedor que ho ha posat en marxa. Espero que molta gent segueixi el teu exemple i ben aviat puguem veure altres "coses pendents".
